A Índia hi ha milers de deus però sens dubte un dels més importants és Brahma, el creador. Ell també és el “culpable” del sistema de castes hindús que oficialment està abolit en els nostres dies. De la boca de Brahma van sortir els Brahmans, la casta més alta. Dels bíceps van néixer els guerrers, anomenats Kshatriyas. Una altre casta són els Vaiçyas, els comerciants, que van sorgir de les cames de Brahma. I per últim, els Çudras, els artesans, que van néixer dels seus peus. Per sota de totes aquestes castes es troben els sense casta, els que van nàixer de la terra i anomenats Intocables. Són aquest últims que feien la neteja, per exemple, dels lavabos i clar, d'aquí ve el seu nom per que ningú els volia tocar.
Miki Mahal
Aquesta introducció em serveix per presentar-vos la ciutat on hem arribat, Jodhpur. També anomenada ciutat blava i s'anomena així per que la gran majoria de cases estan pintades de blau ja que és el color que utilitzen els Brahmans per decorar les seves façanes.
El viatge de Pushkar a Jodhpur és d'unes 6 hores per fer uns 300 kilòmetres. I el bitllet ens ha costat ni més ni menys que mig euro...uuuaaauuuu!!! Bé, tot té una explicació. Sempre intentem viatjar en llitera ja que és més còmode i sol són 8 persones per compartiment. Doncs bé, aquest cop la nostra falta de planificació ha fet que no compréssim el bitllet fins una hora abans de la sortida del tren. Conseqüència: sol hi havia bitllet en classe general però tot i així l'hem comprat per que ho volem provar tot. El viatge ha començat bé, amb el nostre espai, però una hora més tard el vagó s'ha començat a omplir. En els seients que són per 4 persones hi caven 7 o 8, us ho prometo. També hi havia gent asseguda o estirada en els prestatges per les meletes. I com no, una mica de calor ja que viatgem de dia aquest cop. Tot i així, bona gent en el tren mirant-nos i parlant amb nosaltres. També menjar per tot arreu, venedors, gent cantant i lavabos...com ho diríem...bruts? No m'imagino aquest viatge de nit, jeje.
És la meva segona vegada a Jodhpur així que m'ho he pres amb més calma. Una visita a la majestuosa fortalesa que domina la ciutat, passejar pels petits carrers evitant les vaques i els rikshaws (taxis de 3 rodes), visita a un memorial de màrmol de Maharajàs o descansant o prenent algo fresquet (no calent) en alguna de les innumerables terrasses al pis més alts dels edificis. Hem tingut sort també aquest cop ja que hi ha un festival també a Jodhpur amb una desfilada de carrosses inclosa i gent ballant i de festa.
Per la nit hi ha una atmosfera especial amb la fortalesa il·luminada, els cants que venen de les mesquites o les plegaries dels hindús. I com no, no es pot deixar la ciutat sense menjar al famós mini.restaurant de truites. De fet, es un home amb una paella i un foc que sol fa entrepans de tots tipus de, com podeu deduir, truites. Diu que fa servir més de 1000 ous al die. Aquest tiu si que té ous!!! (acudit fàcil, no?, jeje)
En India hay miles de dioses pero sin duda uno de los más importantes es Brahma, el creador. Él también es “el culpable” del sistema de castas hindúes que oficialmente está abolido en nuestros días. De la boca de Brahma salieron los Brahmanes, la casta más alta. De los bíceps nacieron los guerreros, denominados Kshatriyas. Otra casta son los Vaiçyas, los comerciantes, que surgieron de las piernas de Brahma. Y por último, los Çudras, los artesanos, que nacieron de sus pies. Por debajo de todas estas castas se encuentran los sin casta, los que nacieron de la tierra y denominados Intocables. Son estos últimos los que hacían la limpieza, por ejemplo, de los lavabos y claro, de aquí viene su nombre por que nadie los quería tocar.
Esta introducción me sirve para presentaros la ciudad dónde hemos llegado, Jodhpur. También denominada ciudad azul y se denomina así por que la gran mayoría de casas están pintadas de azul puesto que es el color que utilizan los Brahmanes para decorar sus fachadas.
El viaje de Pushkar a Jodhpur es de unas 6 horas para hacer unos 300 kilòmetres. Y el billete nos ha costado nada menos que medio euro...uuuaaauuuu!!! Bien, todo tiene una explicación. Siempre intentamos viajar en coche-cama ya que es más cómodo y solo son 8 personas por compartimento. Pues bien, esta vez nuestra falta de planificación ha hecho que no compráramos el billete hasta una hora antes de la salida del tren. Consecuencia: solo había billetes en clase general pero aún así lo hemos comprado por que lo queremos probar todo. El viaje ha empezado bien, con nuestro espacio, pero una hora más tarde el vagón se ha empezado a llenar. En los asientos que son para 4 personas caben 7 o 8, os lo prometo. También había gente sentada o estirada en los estantes para las meletas. Y como no, algo de calor puesto que viajamos de día esta vez. Aún así, buena gente en el tren mirándonos y hablando con nosotros. También comida por todas partes, vendedores, gente cantando y lavabos...como lo diríamos...sucios? No me imagino este viaje por la noche, jeje.
Es mi segunda vez a Jodhpur así que me lo he tomado con más calma. Una visita a la majestuosa fortaleza que domina la ciudad, pasear por las pequeñas calles evitando las vacas y los rikshaws (taxis de 3 ruedas), visita a un memorial de màrmol de Maharajàs o descansando o tomando algo fresquito (no caliente) en alguna de las innumerables terrazas en el piso más alto de los edificios.
Hemos tenido suerte también esta vaz ya que hay un festival también en Jodhpur con un desfile de carrozas incluido y gente bailando y de fiesta. Por la noche hay una atmósfera especial con la fortaleza iluminada, los cantos que vienen de las mezquitas o las plegarías de los hindúes. Y como no, no se puede dejar la ciudad sin comer en el famoso mini-restaurante de tortillas. De hecho, es un hombre con una paella y un fuego que suele hacer bocadillos de todos tipos de, cómo podéis deducir, tortillas. Dice que usa más de 1000 huevos al dia. Este tio si que tiene huevos!!! (chiste fácil, no?, jeje)
Miki Mahal
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada