Ara estic....

21.5.11

Pagant tot és possible/ Pagando todo es posible

Quina llàstima!! Estem arribant a Hong Kong (HK) en avió i no para de ploure. Passem el control d'immigració sense problemes i ens posen el visat per 90 dies al nostre passaport. Encara que HK és part de Xina, es considera una regió administrativa especial. Aquí no hi ha censura a Internet (encara), condueixen per l'esquerre (herència del anglesos), la majoria de gent parla anglès sense problemes (i Xinés, es clar), tot està bastant net i fan servir una moneda diferent que la de Xina, el Hong Kong Dolar.
Una part del territori de HK es troba en terra ferma i la resta la configuren una serie d'illes. Una d'elles és la que s'anomena pròpiament illa de Hong Kong, que és on trobem tots els edificis alts i la zona de negocis. Nosaltres veient que no tenim sort amb lo de “couchsurfing” aquesta vegada, hem reservat un “hostel” a molt última hora. Concretament estem a Kowloon que és la part de HK que està en terra ferma. I encara més concretament, el nostre “hostel” es troba a “Chungking Mansions, famós edifici i conegut mundialment per tots els “motxilers”. En aquest edifici de 18 plantes podem trobar més de 400 “hostels”, si, com ho sentiu. I és de lo més econòmic de HK. És per això que tots els viatgers de baix pressupost, com nosaltres, venim aquí. Però no ens enganyem, aquests ja no són els preus d'Índia, ni al “hostel” ni per menjar. I a sobre la nostra habitació és petita i sense finestres. Es pot dir que hem passat del luxe de Kuala Lumpur a la vida real de “motxiler” en 24 hores, snif, snif. Al menys, l'habitació estava neta, ups!! Que més dir de “Chungking Mansions”, ah si, això sembla la ONU amb tanta gent de tantes nacionalitats diferents.
És la meva segona vegada aquí i ja ho conec una mica. Veiem l'espectacle de llums i música amb els edificis de HK, visitem el buda de bronze més gran del món, agafem el “Starferry” (el vaixell per anar de terra ferma a les illes) i com no, ens perdem pels carrers plens de tendes i cartells lluminosos escrits amb xinés. Malauradament des de que hem arribat no ha parat de ploure i no podem fer gaire coses. Llàstima!! Això si, els mercats de roba no ens els vam perdre...per que serà?
Una de les coses que hem de fer si o si és el nostre visat Xinés. Ja us ho he dit, HK és part de Xina però és una regió administrativa diferent. Necessitem el visat abans de creuar la frontera entre HK i Xina I és aquí que tenim un petit contratemps. Jo el puc obtenir normalment, amb una foto, passaport i el formulari de sol·licitud ja tinc bastant. La Lailla, al ser francesa, li demanen més documentació que no té com per exemple reserva d'hotel a Xina, avió de sortida de Xina, extracte bancari...No sé quin problema té Xina amb França però els Francesos ho tenen més difícil per obtenir el visat Xinés que les altres nacionalitats. Tot sembla que ve de les Olimpíades a Beijing ja que els francesos van boicotejar el pas de la flama olímpica pel seu país i també crec que alguna cosa del Sarkozy amb el Dalai Lama que no va agradar als Xinesos. Ja sabeu que el Tibet i el Dalai Lama és un tema delicat a Xina...i els Xinesos una mica radicals...
Total, al rebre aquesta noticia ens vam desinflar una mica, com ho farem per entrar a Xina? Podem anar a un altre país a veure si és més fàcil obtenir el visat Xinés? No sé...val la pena arriscar-se i gastar més diners? Finalment, un amic meu em va recomanar una empresa que es dedica a tramitar visats. De fet, sol teníem que pagar i 4 dies més tard la Lailla ja tenia el visat. Com? No ho vam preguntar ni ho volíem saber. Sol sé que el seu visat va sortir 4 vegades més car que el meu però ha valgut la pena. Els dos ja tenim un visat de 30 dies per estar a Xina, algo és algo, i totalment oficial i legal.
Amb 3 dies a HK teníem més que suficient però ens hem hagut de quedar uns sis dies pel tema de visats. Això ha afectat el nostre pressupost per que menjar i dormir aquí no és barat. Tot hi així, el nostre objectiu principal, el visat Xinés, està complert. Menys mal. Abans de creuar cap a Xina passarem un dia a Macau. És una llàstima no veure-ho ja està aquí mateix. Per cert, ja me assabentat, solidaritat amb els acampats a Plaça Catalunya!!!

Qué lástima!! Estamos llegando a Hong Kong (HK) en avión y no para de llover. Pasamos el control de inmigración sin problemas y nos ponen el visado para 90 días en nuestro pasaporte. Aunque HK es parte de China, se considera una región administrativa especial. Aquí no hay censura en Internet (todavía), conducen por el lado izquierdo (herencia de los ingleses), la mayoría de gente habla inglés sin problemas (y Chino, claro), todo está bastante limpio y usan una moneda diferente que la de China, el Hong Kong Dolar.
Una parte del territorio de HK se encuentra en tierra firme y el resto la configuran una serie de islas. Una de ellas es la que se denomina propiamente isla de Hong Kong, que es dónde encontramos todos los edificios altos y la zona de negocios. Nosotros viendo que no tenemos suerte con lo de “couchsurfing” esta vez, hemos reservado un “hostel” a muy última hora. Concretamente estamos en Kowloon que es la parte de HK que está en tierra firme. Y todavía más concretamente, nuestro “hostel” se encuentra en “Chungking Mansions, famoso edificio y conocido mundialmente por todos los “mochileros”. En este edificio de 18 podemos encontrar más de 400 “hostels”, si, como lo oís. Y es de lo más económico en HK. Por eso es por lo que todos los viajeros de bajo presupuesto, como nosotros, venimos aquí. Pero no nos engañamos, estos ya no son los precios de India, ni en el “hostel” ni por comida. Y encima nuestra habitación es pequeña y sin ventanas. Se puede decir que hemos pasado del lujo de Kuala Lumpur a la vida real de ¨mochilero” en 24 horas, snif, snif. Al menos, la habitación estaba limpia, ups!! Que más decir de ¨Chungking Mansions”, ah si, esto parece la ONU con tanta gente de tantas nacionalidades diferentes.
Es mi segunda vez aquí y ya lo conozco un poco. Vemos el espectáculo de luces y música con los edificios de HK, visitamos el buda de bronce más grande del mundo, cogemos “el Starferry” (el barco para ir de tierra firme a las islas) y como no, nos perdemos por las calles llenas de tiendas y carteles luminosos escritos en chino. Desgraciadamente desde que hemos llegado no ha parado de llover y no podemos hacer demasiadas cosas. Lástima!! Eso si, los mercados de ropa no nos los hemos perdido...por que será?
Una de las cosas que tenemos que hacer si o si es nuestro visado Chino. Ya os lo he dicho, HK es parte de China pero es una región administrativa diferente. Necesitamos el visado antes de cruzar la frontera entre HK y China Y es aquí que tenemos un pequeño percance. Yo lo puedo obtener normalmente, con una foto, pasaporte y el formulario de solicitud ya tengo bastante. Lailla, al ser francesa, le piden más documentación que no tiene como por ejemplo reserva de hotel en China, avión de salida de China, extracto bancario...No sé qué problema tiene China con Francia pero los Franceses lo tienen más difícil para obtener el visado Chino que las otras nacionalidades. Todo parece que viene de las Olimpiadas en Beijing puesto que los franceses boicotearon el paso de la llama olímpica por su país y también creo que algo del Sarkozy con el Dalai Lama que no gustó a los Chinos. Ya sabéis que el Tibet y el Dalai Lama es un tema delicado en China...y los chinos un poco radicales...
Total, al recibir esta noticia nos deshinchamos un poco, como lo haremos para entrar a China? Podemos ir a otro país a ver si es más fácil obtener el visado Chino? No sé...vale la pena arriesgarse y gastar más dinero? Finalmente, un amigo mío me recomendó una empresa que se dedica a tramitar visados. De hecho, solo teníamos que pagar y 4 días más tarde Lailla ya tenía el visado. Cómo? No lo preguntamos ni lo queríamos saber. Solo sé que su visado salió 4 veces más caro que el mío pero ha valido la pena. Los dos ya tenemos un visado de 30 días para estar en China, algo es algo, y totalmente oficial y legal.
Con 3 días en HK teníamos más que suficiente pero nos hemos tenido que quedar unos seis días por el tema de visados. Esto ha afectado a nuestro presupuesto por que comer y dormir aquí no es barato. Aún así, nuestro objetivo principal, el visado Chino, está cumplido. Menos mal. Antes de cruzar hacia China pasaremos un día a Macau. Es una lástima no verlo ya está aquí mismo. Por cierto, ya me enterado, solidaridad con los acampados en Plaza Cataluña!!!

Miki Chang

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada