Ara estic....

7.5.12

Breo, benvingut a Beijing/ Breo, bienvenido a Beijing

El dissabte al matí em vaig aixecar d’hora altra vegada. No, no era per anar a treballar sino per anar a l’aeroport a buscar al Breo, un amic de Sant Celoni. Ja em sé el camí a l’aeroport de memòria, je. Ell ve per quedar-se i estarà d’”okupa” a casa nostra per un temps. Benvingut!
Un cop a casa, una petita sorpresa que ell portava guardada a la motxilla. Res, quasi sense importància. Dos quilos d’embotits pel Miki Chang. Així no hi ha qui cuidi la línia. Per la tarda, i per tal de que ell vencés el “jet lag”, que millor que començar a donar voltes per Beijing. Per sort amb ell no hem d’anar d’un lloc l’altre sense parar per poder veure tota la ciutat ja que li queda molt temps per estar aquí.
"Delicatessens" xineses
Durant aquests últims dies m’he dedicat a buscar feina sense sort. També, ara que està el Breo, l’acompanyo alguna que altra vegada a caminar per Beijing. Ahir mateix, vàrem anar a un mercat que es caracteritza pel menjar que hi venen. Es tracta de “delicatessens” asiàtiques com poden ser les serps, escorpins, cucs, carn de gat i de gos, estrelles i cavallets de mar...i més coses que s’han de veure per creure. Jo, ja sabeu que no sóc molt aventurer en aquest aspecte però el Breo es va menjar 2 escorpins com si res i va sobreviure. El pròxim dia diu que provarà una altra cosa...quin “tiu”!
Aquesta setmana també hem tingut una petita dolenta noticia que al final no ha sigut tant dolenta. A finals d’aquest mes el nostre visat expira. Parlant amb la nostra professora ens va dir que el govern xinès estava restringint els visats i que ja no els donaven tant fàcilment i que, fins i tot, els denegaven. La historia és la següent: aquest any toca canvi de govern. A Xina hi ha canvi de govern cada 10 anys. No us penseu que hi ha eleccions sinó que el partit únic, el comunista, canvia tots els dirigents que manen. Llavors, com que volen que tot transcorri de manera tranquil·la la seva solució és que no hi hagi tants estrangers al país per si porten problemes. Ja va passar a les Olimpíades i molts dels visats no es van renovar. Bé, vaig trucar immediatament a la companyia que ens tramita els visats i sí, sí que hi ha canvis. Només podem demanar un visat per tres mesos i no 6 com veníem fent fins ara. Bé, algo és algo. Ens han dit que el podem anar renovant cada tres mesos. A veure si és veritat ja que aquí mai se sap. Si em veieu per Barcelona en uns dies ja sabreu el que ha passat, jeje.

El sábado por la mañana me levanté temprano otra vez. No, no era para ir a trabajar sino para ir al aeropuerto a buscar a Breo, un amigo de Sant Celoni. Ya me sé el camino al aeropuerto de memoria, je. Él viene para quedarse y estará de "okupa" en nuestra casa por un tiempo. ¡Bienvenido!
Una vez en casa, una pequeña sorpresa que él llevaba guardada en la mochila. Nada, casi sin importancia. Dos kilos de embutidos para Miki Chang. Así no hay quien cuide la línea. Por la tarde, y para que él venciera el "jet lag", que mejor que empezar a dar vueltas por Beijing. Por suerte con él no tenemos que ir de un lugar para el otro sin parar para poder ver toda la ciudad ya que le queda mucho tiempo para estar aquí.
Durante estos últimos días me he dedicado a buscar trabajo sin suerte. También, ahora que está Breo, le acompaño alguna que otra vez a caminar por Beijing. Ayer mismo, fuimos a un mercado que se caracteriza por la comida que venden. Se trata de "delicatessens" asiáticas como pueden ser las serpientes, escorpiones, gusanos, carne de gato y de perro, estrellas y caballitos de mar... y más cosas que se tienen que ver para creer. Yo, ya sabéis que no soy muy aventurero en este aspecto pero Breo se comió 2 escorpiones como si nada y sobrevivió. El próximo día dice que probará otra cosa... ¡qué tío!
Esta semana también hemos tenido una pequeña mala noticia que al final no ha sido tan mala. A finales de este mes nuestro visado expira. Hablando con nuestra profesora nos dijo que el gobierno chino estaba restringiendo los visados ​​y que ya no los daban tan fácilmente y que, incluso, los denegaban. La historia es la siguiente: este año toca cambio de gobierno. En China hay cambio de gobierno cada 10 años. No penséis que hay elecciones sino que el partido único, el comunista, cambia todos los dirigentes que mandan. Entonces, como quieren que todo transcurra de manera tranquila su solución es que no haya tantos extranjeros en el país por sí traen problemas. Ya pasó en las Olimpiadas y muchos de los visados ​​no se renovaron. Bueno, llamé inmediatamente a la compañía que nos tramita los visados ​​y sí, sí hay cambios. Sólo podemos pedir un visado por tres meses y no 6 como veníamos haciendo hasta ahora. Bueno, algo es algo. Nos han dicho que lo podemos ir renovando cada tres meses. A ver si es verdad ya que aquí nunca se sabe. Si me veis por Barcelona en unos días ya sabréis lo que ha pasado, jeje.

Miki Chang

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada