El dissabte al matí em vaig aixecar d’hora altra vegada. No, no era per
anar a treballar sino per anar a l’aeroport a buscar al Breo, un amic de Sant
Celoni. Ja em sé el camí a l’aeroport de memòria, je. Ell ve per quedar-se i
estarà d’”okupa” a casa nostra per un temps. Benvingut!
Un cop a casa, una petita sorpresa que ell portava guardada a la
motxilla. Res, quasi sense importància. Dos quilos d’embotits pel Miki Chang.
Així no hi ha qui cuidi la línia. Per la tarda, i per tal de que ell vencés el “jet
lag”, que millor que començar a donar voltes per Beijing. Per sort amb ell no
hem d’anar d’un lloc l’altre sense parar per poder veure tota la ciutat ja que
li queda molt temps per estar aquí.
| "Delicatessens" xineses |
Aquesta setmana també hem tingut una petita dolenta noticia que al
final no ha sigut tant dolenta. A finals d’aquest mes el nostre visat expira.
Parlant amb la nostra professora ens va dir que el govern xinès estava
restringint els visats i que ja no els donaven tant fàcilment i que, fins i
tot, els denegaven. La historia és la següent: aquest any toca canvi de govern.
A Xina hi ha canvi de govern cada 10 anys. No us penseu que hi ha eleccions
sinó que el partit únic, el comunista, canvia tots els dirigents que manen.
Llavors, com que volen que tot transcorri de manera tranquil·la la seva solució
és que no hi hagi tants estrangers al país per si porten problemes. Ja va
passar a les Olimpíades i molts dels visats no es van renovar. Bé, vaig trucar immediatament
a la companyia que ens tramita els visats i sí, sí que hi ha canvis. Només
podem demanar un visat per tres mesos i no 6 com veníem fent fins ara. Bé, algo
és algo. Ens han dit que el podem anar renovant cada tres mesos. A veure si és
veritat ja que aquí mai se sap. Si em veieu per Barcelona en uns dies ja sabreu
el que ha passat, jeje.
El sábado por la mañana me levanté temprano otra vez. No, no era para
ir a trabajar sino para ir al aeropuerto a buscar a Breo, un amigo de Sant
Celoni. Ya me sé el camino al aeropuerto de memoria, je. Él viene para quedarse
y estará de "okupa" en nuestra casa por un tiempo. ¡Bienvenido!
Una vez en casa, una pequeña sorpresa que él llevaba guardada en la
mochila. Nada, casi sin importancia. Dos kilos de embutidos para Miki Chang. Así
no hay quien cuide la línea. Por la tarde, y para que él venciera el "jet
lag", que mejor que empezar a dar vueltas por Beijing. Por suerte con él no
tenemos que ir de un lugar para el otro sin parar para poder ver toda la ciudad
ya que le queda mucho tiempo para estar aquí.
Durante estos últimos días me he dedicado a buscar trabajo sin suerte.
También, ahora que está Breo, le acompaño alguna que otra vez a caminar por
Beijing. Ayer mismo, fuimos a un mercado que se caracteriza por la comida que
venden. Se trata de "delicatessens" asiáticas como pueden ser las
serpientes, escorpiones, gusanos, carne de gato y de perro, estrellas y
caballitos de mar... y más cosas que se tienen que ver para creer. Yo, ya
sabéis que no soy muy aventurero en este aspecto pero Breo se comió 2
escorpiones como si nada y sobrevivió. El próximo día dice que probará otra
cosa... ¡qué tío!
Esta semana también hemos tenido una pequeña mala noticia que al final
no ha sido tan mala. A finales de este mes nuestro visado expira. Hablando con
nuestra profesora nos dijo que el gobierno chino estaba restringiendo los
visados y que ya no los daban tan fácilmente y que, incluso, los denegaban.
La historia es la siguiente: este año toca cambio de gobierno. En China hay
cambio de gobierno cada 10 años. No penséis que hay elecciones sino que el
partido único, el comunista, cambia todos los dirigentes que mandan. Entonces,
como quieren que todo transcurra de manera tranquila su solución es que no haya
tantos extranjeros en el país por sí traen problemas. Ya pasó en las Olimpiadas
y muchos de los visados no se renovaron. Bueno, llamé inmediatamente a la
compañía que nos tramita los visados y sí, sí hay cambios. Sólo podemos pedir
un visado por tres meses y no 6 como veníamos haciendo hasta ahora. Bueno, algo
es algo. Nos han dicho que lo podemos ir renovando cada tres meses. A ver si es
verdad ya que aquí nunca se sabe. Si me veis por Barcelona en unos días ya
sabréis lo que ha pasado, jeje.
Miki Chang
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada