Al dia següent, després de creuar l’illa amb les motxilles i passar d’una
platja a l’altra, ens presentem a les 11h en un “hostel” que ens havia agradat.
Tenim sort ja que en el mateix moment unes quantes persones deixen dues
habitacions. Les agafem sense dubtar-ho ja que és el que buscàvem: unes cabanes
a prop de la platja (a uns 10 metres), barates i netes. Això sí, molt bàsiques.
Són de fusta i tenim un llit, un ventilador i una mosquitera. Els lavabos i les
dutxes (d’aigua freda) es troben a fora. I, durant algunes hores del dia no
tenim electricitat. No necessitem res més, jeje.
En els dies que segueixen la vida no és molt estressant. Ens aixequem,
esmorzem, anem a la platja, dinem, anem a la platja i sopem. Alguna nit que
altra, crec que dues, després de sopar ens vàrem asseure en un dels bars que hi
ha a la platja per prendre unes cerveses i també per beure la beguda número u
de l’illa: “Monkey Juice”. És un alcohol de no sé què el qual no estava
malament. El resultat va ser ballar fins a altes hores de la nit en l’únic “xiringuito-discoteca”
de la zona amb “guiris” i locals. El segon resultat va ser una gran ressaca. Es
curiós que en els restaurants no venen alcohol. Ells mateix ens apunten amb el
dit cap a un noi que hi ha al mig de la sorra amb una nevera d’aquestes de
plàstic. Allà hi guarda la mercaderia la qual pots portar tu mateix a la teva
taula. Curiós, no? Com podeu veure, encara que és un país musulmà, no costa
gaire trobar alcohol. L’explicació és fàcil: “guiris” + alcohol = diners.
Un d’aquests matins després d’una de les festes havíem de fer una de
les activitats obligades que tothom fa quan ve a les illes: “snorkeling”. La
vaig cancel·lar. A més, la nit anterior havia perdut les meves xancles. No em
pregunteu com.
Al matí següent, per fi, estem al 100%. Ens donen les ulleres, les
aletes i la màscara i ens ve a recollir una barca. Anem d’un lloc a un altre de
la costa, tant de l’illa gran com de la petita. Aconseguim veure unes tortugues
enormes i les seguim nedant. Mentre estem a l’aigua, veiem també uns taurons, a
uns 3 metres, però no els seguim, jeje. Anem a dinar al poble principal de l’illa
i, per respecte, recomanen a les noies cobrir-se les espatlles i les cames. Si
més no, no passejar-se en bikini per aquí ja que això no és la part turística.
Després de dinar, tornem a pujar a la barca i aquest cop ens porta a un punt on
hi ha molts peixos d’aquests tropicals. La quantitat és enorme i si tires una
mica de pa, es multipliquen per 10. No fa falta anar a buscar-los sinó que es
passegen tranquil·lament per teu costat. Tornem al “hostel” cansats i farts de
sol. El primer dia em vaig cremar l’espatlla i avui m´he banyat amb samarreta,
com els “guiris”, jeje.
Més coses de les illes... Ah, sí. Les xinxes (o alguna cosa) ens han
atacat al Roberto i a mi. Tenim unes 30 o 40 picades una al costat de l’altre i
en línia. També, a vegades, hi ha alguna cosa que pica quan entres al mar i de
cop i volta fas un petit salt i et comences a rascar. No sabem que és però no
ens importa perquè a l’aigua s’està genial. Per últim, hi ha molts locals amb
samarretes de la selecció espanyola. Espanya està de moda des de que ho guanya
tot... ups!
No ens hem adonat i 6 dies han passat volant. Hem de marxar i continuar
el viatge. La platja està molt bé però jo personalment no em passaria 3
setmanes sense fer res. Haig de veure coses, moure’m. Ens acomiadem del que ha
estat el nostre paradís durant quasi una setmana, snif, snif. Ara, la selva ens
espera. Ah, m’oblidava, no us perdeu les fotos. Cliqueu aquí: ILLES PERHENTIAN
Al día siguiente, después de cruzar la isla con las mochilas y pasar
de una isla a otra, nos presentamos a las 11h en un "hostel" que nos
había gustado. Tenemos suerte ya que en el mismo momento varias personas dejan
dos habitaciones. Las cogemos sin dudarlo ya que es lo que buscábamos: unas
cabañas cerca de la playa (a unos 10 metros), baratas y limpias. Eso sí, muy
básicas. Son de madera y tenemos una cama, un ventilador y una mosquitera. Los
lavabos y las duchas (de agua fría) se encuentran fuera. Y, durante algunas
horas del día no tenemos electricidad. No necesitamos nada más, jeje.
En los días que siguen la vida no es muy estresante. Nos levantamos,
desayunamos, vamos a la playa, comemos, vamos a la playa y cenamos. Alguna
noche que otra, creo que dos, después de cenar nos sentamos en uno de los bares
que hay en la playa para tomar unas cervezas y también para beber la bebida
número uno de la isla: "Monkey Juice". Es un alcohol de no sé qué el
cual no estaba mal. El resultado fue bailar hasta altas horas de la noche en el
único "chiringuito-discoteca" de la zona con "guiris" y
locales. El segundo resultado fue una gran resaca. Es curioso que en los
restaurantes no venden alcohol. Ellos mismo nos apuntan con el dedo hacia un
chico que hay en medio de la arena con una nevera de estas de plástico. Allí
guarda la mercancía la cual puedes llevar tú mismo a tu mesa. Curioso, ¿no?
Como podéis ver, aunque es un país musulmán, no cuesta mucho encontrar alcohol.
La explicación es fácil: "guiris" + alcohol = dinero.
Una de estas mañanas después de una de las fiestas teníamos que hacer
una de las actividades obligadas que todo el mundo hace cuando viene a las
islas: "snorkeling". La tuve que cancelar. Además, la noche anterior
había perdido mis chanclas. No me preguntéis cómo.
A la mañana siguiente, por fin, estamos al 100%. Nos dan las gafas,
las aletas y la máscara y nos viene a recoger una barca. Vamos de un lugar a
otro de la costa, tanto de la isla grande como de la pequeña. Conseguimos ver
unas tortugas enormes y las seguimos nadando. Mientras estamos en el agua, vemos
también unos tiburones, a unos 3 metros, pero no los seguimos, jeje. Vamos a
comer en el pueblo principal de la isla y, por respeto, recomiendan a las
chicas cubrirse los hombros y las piernas. Al menos, no pasearse en bikini por
aquí ya que esto no es la parte turística. Después de comer, volvemos a subir a
la barca y esta vez nos lleva a un punto donde hay muchos peces de estos
tropicales. La cantidad es enorme y si tiras un poco de pan, se multiplican por
10. No hace falta ir a buscarlos sino que se pasean tranquilamente por tu lado.
Volvemos al "hostel" cansados y hartos de sol. El primer día me
quemé la espalda y hoy me he bañado con camiseta, como los "guiris",
jeje.
Más cosas de las islas... Ah, sí. Las chinches (o algo) nos han atacado
a Roberto ya mí. Tenemos unas 30 o 40 picaduras una al lado de la otra y en
línea. También, a veces, hay algo que pica cuando entras al mar y de repente
haces un pequeño salto y te empiezas a rascar. No sabemos que es pero no nos
importa porque en el agua se está genial. Por último, hay muchos locales con
camisetas de la selección española. España está de moda desde que lo gana todo...
ups!
No nos hemos dado cuenta y 6 días han pasado volando. Tenemos que
marcharnos y continuar el viaje. La playa está muy bien pero yo personalmente
no me pasaría 3 semanas sin hacer nada. Tengo que ver cosas, moverme. Nos
despedimos del que ha sido nuestro paraíso durante casi una semana, snif, snif.
Ahora, la selva nos espera. Ah, me olvidaba, no os perdáis las fotos. Haced
clic aquí: ISLAS PERHENTIAN
Miki Petronas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada