Hem arribat al voltant de les 19h30 a Jerantut i la ciutat ja estava
mig morta. Per majoria absoluta hem decidit agafar un “hostel” fins les 3h del
matí, l’hora de la sortida del nostre tren, ja que no ens veiem tirats a l’estació
tantes hores. L’allotjament és bàsic però net i amb aire condicionat. Anem a
sopar i a fer una copa. Aquí és possible trobar fàcilment alcohol ja que la
comunitat xinesa és bastant gran. Després, anem a dormir unes poques hores. Sona
el despertador i anem cap a l’estació. El tren arriba a l’hora, pugem i ens
estirem a les nostres lliteres. Fins a les 10h no arribem a Singapur així que
intentarem dormir tot el que puguem.
M’ha costat adormir-me ja que el tren es movia bastant. Ja es l’hora.
El tren es para a l’ultima estació de Malàisia per fer el control de
passaports. També ho fa només entrar a Singapur pel mateix motiu. Ara, ens
queda una hora de metro fins arribar al nostre “hostel”. Sort que el metro de
la ciutat és modern, ràpid i fresc.
La història d’aquesta ciutat és curiosa ja que abans pertanyia a
Malàisia. Es pot resumir així (molt resumit): a Singapur la majoria d’habitants
són de procedència xinesa (els quals van ser portats pels anglesos quan van
colonitzar la zona). Aquests no volien seguir algunes de les normatives malaies
i el país, Malàisia (de majoria musulmana), va expulsar a la regió de la
federació. Després, aquesta ciutat-estat, va experimentar un fort creixement i
ara per ara és una de les zones més desenvolupades i riques del món. Els malais
encara s’estaran estirant dels cabells.
Hi ha moltes normes i prohibicions i el tràfic de drogues es castiga
amb la mort. I, pel que m’han dit, les llibertats no es respecten al 100%. La
ciutat està molt neta, condueixen per l’esquerre i tothom parla anglès. La gent
fa cues i... els cotxes paren en els passos de vianants. Que fort, no?
És una ciutat on podem trobar moltes nacionalitats diferents. A
destacar la comunitat índia, xinesa, àrab i occidental. Sense anar més lluny,
el nostre “hostel” es trobava a “Little India” (petita Índia). Això significa
indis, restaurants indis (on hem menjat varies vegades), tendes índies, temples
indis però tot molt net, no com a l’Índia. El nostre allotjament estava molt
bé. Net i amb molt ambient “motxiller”. Aquí vàrem decidir dormir en dormitoris
ja que a Singapur tot és molt car. Quasi preus espanyols.
Singapur té uns 5 milions d’habitants i la ciutat està plena de
contrastos. Podem trobar alts edificis, “Chinatown”, “Little India”, la zona
àrab amb la seva impressionant mesquita, parcs, jardins estil anglès, llacs i
el mar. La veritat és que és una ciutat molt interessant i no m’importaria
viure aquí amb una bona feina, jeje. I, a més, fa sol. Uf, m’he enrotllat molt.
Deixo la resta pel pròxim dia. Ah, però mireu primer les fotos: SINGAPUR
Hemos llegado alrededor de las 19h30 a Jerantut y la ciudad ya estaba
medio muerta. Por mayoría absoluta hemos decidido coger un "hostel"
hasta las 3h de la mañana, la hora de la salida de nuestro tren, ya que no nos
vemos tirados en la estación tantas horas. El alojamiento es básico pero limpio
y con aire acondicionado. Vamos a cenar y a tomar una copa. Aquí es posible
encontrar fácilmente alcohol ya que la comunidad china es bastante numerosa.
Después, vamos a dormir unas pocas horas. Suena el despertador y vamos hacia la
estación. El tren llega a la hora, subimos y nos estiramos en nuestras literas.
Hasta las 10h no llegamos a Singapur así que intentaremos dormir todo lo que
podamos.
Me ha costado dormirme ya que el tren se movía bastante. Ya es la
hora. El tren se para en la última estación de Malasia para hacer el control de
pasaportes. También lo hace nada más entrar a Singapur por el mismo motivo.
Ahora, nos queda una hora de metro hasta llegar a nuestro "hostel".
Menos mal que el metro de la ciudad es moderno, rápido y fresco.
La historia de esta ciudad es curiosa ya que antes pertenecía a
Malasia. Se puede resumir así (muy resumido): en Singapur la mayoría de
habitantes son de procedencia china (los cuales fueron traídos por los ingleses
cuando estos colonizaron la zona). Estos no querían seguir algunas de las
normativas malayas y el país, Malasia (de mayoría musulmana), expulsó a la
región de la federación. Después, esta ciudad-estado, experimentó un fuerte
crecimiento y hoy por hoy es una de las zonas más desarrolladas y ricas del
mundo. Los malayos aún se estarán estirando de los pelos.
Hay muchas normas y prohibiciones y el tráfico de drogas se castiga
con la muerte. Y, por lo que me han dicho, las libertades no se respetan al
100%. La ciudad está muy limpia, conducen por la izquierda y todo el mundo habla
inglés. La gente hace colas y... los coches paran en los pasos de peatones. Que
fuerte, ¿no?
Es una ciudad donde podemos encontrar muchas nacionalidades
diferentes. A destacar la comunidad india, china, árabe y occidental. Sin ir
más lejos, nuestro "hostel" se encontraba en "Little India"
(pequeña India). Esto significa indios, restaurantes indios (donde hemos comido
varias veces), tiendas indias, templos indios pero todo muy limpio, no como en
la India. Nuestro alojamiento estaba muy bien. Limpio y con mucho ambiente
"mochilero". Aquí decidimos dormir en dormitorios ya que en Singapur
todo es muy caro. Casi a precios españoles.
Singapur tiene unos 5 millones de habitantes y la ciudad está llena de
contrastes. Podemos encontrar altos edificios, "Chinatown",
"Little India", la zona árabe con su impresionante mezquita, parques,
jardines estilo inglés, lagos y el mar. La verdad es que es una ciudad muy
interesante y no me importaría vivir aquí con un buen trabajo, jeje. Y, además,
hace sol. Uf, me he enrollado mucho. Dejo el resto para el próximo día. Ah,
pero ver primero las fotos: SINGAPUR
Miki Raffles
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada