| La nostra cabana |
Portem moltes hores a
sobre d’algun tipus de transport en pocs dies i estem una mica cansats però ja
hem arribat, estem a la platja. Abans però, vàrem fer una parada estratègica a
la capital de Myanmar, Yangon. El motiu és que no hi havia cap transport
directe des de la Roca Daurada fins a la nostra destinació final: Ngwe Saung. No
hem fet res especial en aquesta ciutat sinó sopar, dormir i aixecar-nos a les
4h30 del matí per anar a l’estació d’autobusos. Una cosa sí que hem notat,
Yangon realment és una ciutat però ja us explicaré una mica més sobre ella quan
tornem.
Birmània no és una destinació turística de platja com pot ser Tailàndia o Filipines, de moment. La platja que és considera la més bona del país també és la més cara així que hem optat per la versió “motxillera” i, ups, ens ha sorprès, està genial. Per arribar a aquí, a Ngwe Saung, hem tardat 7 hores més de bus i el paisatge, sobretot al final del trajecte, és espectacular. Hem reservat una cabana en un complex turístic i per molt bon preu. Està net, hi ha un bon servei i estem a 10 metres de la platja, una platja que només és per la gent de l’hotel. Fotos i fotos aquí: Ngwe Saung, la platja
El Lonely Planet diu que és un lloc per relaxar-se i no fer res i efectivament és així. L’aigua no és d’aquestes paradisíaques però està clara i transparent i estem rodejats de palmeres. No busquem res més. Si a això li afegim una cerveseta fresca en una hamaca, ja us ho he dit tot. Ni tan sols hem anat a investigar els voltants. Res, no hem fet res. La Lailla ha aprofitat per menjar peix fresc cada dia, llàstima que jo no sigui un gran fan perquè tenia bona pinta. Ha fet sol tots els dies així que ens hem posat una mica morenos.
Birmània no és una destinació turística de platja com pot ser Tailàndia o Filipines, de moment. La platja que és considera la més bona del país també és la més cara així que hem optat per la versió “motxillera” i, ups, ens ha sorprès, està genial. Per arribar a aquí, a Ngwe Saung, hem tardat 7 hores més de bus i el paisatge, sobretot al final del trajecte, és espectacular. Hem reservat una cabana en un complex turístic i per molt bon preu. Està net, hi ha un bon servei i estem a 10 metres de la platja, una platja que només és per la gent de l’hotel. Fotos i fotos aquí: Ngwe Saung, la platja
El Lonely Planet diu que és un lloc per relaxar-se i no fer res i efectivament és així. L’aigua no és d’aquestes paradisíaques però està clara i transparent i estem rodejats de palmeres. No busquem res més. Si a això li afegim una cerveseta fresca en una hamaca, ja us ho he dit tot. Ni tan sols hem anat a investigar els voltants. Res, no hem fet res. La Lailla ha aprofitat per menjar peix fresc cada dia, llàstima que jo no sigui un gran fan perquè tenia bona pinta. Ha fet sol tots els dies així que ens hem posat una mica morenos.
| Quin estrès! |
Per les tardes
sempre hi havia algun partit de futbol dels locals i algun que altre “guiri a
la sorra. Jo no he jugat, ja sabeu que estic retirat, je, bé, el meu genoll.
Parlant de futbol, és sorprenent com els birmans segueixen aquest esport. En
quant els dic que sóc de Barcelona ja em diuen seguidament els noms dels
jugadors del Barça. Sempre que hi ha un partit per la tele, normalment clubs
anglesos, hi ha gent en els bars mirant-lo, fins i tot els monjos. Això sí, l’equip
estrella a Myanmar és el Manchester United. Estan bojos pel futbol.
Ara ja només ens queden els últims dies en aquest meravellós país. Tornem cap a Yangon ja que és des d’aquí d’on surt el nostre avió cap a Bangkok. Ara, ho sento però vaig a prendre’m una altra cerveseta fresca a la platja. Ens veiem a la capital birmana!
Ara ja només ens queden els últims dies en aquest meravellós país. Tornem cap a Yangon ja que és des d’aquí d’on surt el nostre avió cap a Bangkok. Ara, ho sento però vaig a prendre’m una altra cerveseta fresca a la platja. Ens veiem a la capital birmana!
Llevamos muchas horas encima de algún tipo de transporte en pocos días y estamos un poco cansados pero ya hemos llegado, estamos en la playa. Antes, hicimos una parada estratégica en la capital de Myanmar, Yangon. El motivo es que no había ningún transporte directo desde la Roca Dorada hasta nuestro destino final: Ngwe Saung. No hemos hecho nada especial en esta ciudad sino cenar, dormir y levantarse a las 4h30 de la mañana para ir a la estación de autobuses. Una cosa sí hemos notado, Yangon realmente es una ciudad pero ya os contaré algo más sobre ella cuando volvamos.
Birmania no es un destino turístico de playa como lo puede ser Tailandia o Filipinas, por el momento. La playa que se considera la mejor del país también es la más cara así que hemos optado por la versión "mochilera" y, ups, nos ha sorprendido, está genial. Para llegar a aquí, a Ngwe Saung, hemos tardado 7 horas de bus y el paisaje, sobre todo al final del trayecto, es espectacular. Hemos reservado una cabaña en un complejo turístico y por muy buen precio. Está limpia, hay un buen servicio y estamos a 10 metros del agua, una playa que sólo es para la gente del hotel. Fotos y fotos aquí: Ngwe Saung, la playa
El Lonely Planet dice que es un lugar para relajarse y no hacer nada y efectivamente es así. El agua no es de esas paradisíacas pero está clara y transparente y estamos rodeados de palmeras. No buscamos nada más. Si a esto le añadimos una cervecita fresca en una hamaca, ya os lo he dicho todo. Ni siquiera hemos ido a investigar los alrededores. Nada, no hemos hecho nada. Lailla ha aprovechado para comer pescado fresco cada día, lástima que yo no sea un gran fan porque tenía buena pinta. Ha hecho sol todos los días así que nos hemos puesto un poco morenos.
Por las tardes siempre había algún partido de fútbol de los locales y algún que otro "guiri” en la arena. Yo no he jugado, ya sabéis que estoy retirado, je, bueno, mi rodilla. Hablando de fútbol, es sorprendente cómo los birmanos siguen este deporte. En cuanto les digo que soy de Barcelona ya me dicen seguidamente los nombres de los jugadores del Barça. Siempre que hay un partido por la tele, normalmente clubes ingleses, hay gente en los bares mirándolo, incluso los monjes. Eso sí, el equipo estrella en Myanmar es el Manchester United. Están locos por el fútbol.
Ahora ya sólo nos quedan los últimos días en este maravilloso país. Volvemos hacia Yangon ya que es desde aquí de donde sale nuestro avión hacia Bangkok. Ahora, lo siento pero voy a tomarme otra cervecita fresca en la playa. ¡Nos vemos en la capital birmana!
Miki Labà
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada