Ara estic....

26.1.13

Festival Dinagyang a Iloilo/ Festival Dinagyang en Iloilo



El nostre amic filipí ens havia dit que vivia a prop d’Iloilo. No us agrada aquest nom per una ciutat? Doncs bé, ja estem a Iloilo i del port ens dirigim a un Internet cafè per contactar amb Rofel, així es diu ell. Tenim sort i en una hora ja està amb nosaltres. Què bé!
Preparat per participar en el festival
A Iloilo es celebra durant aquest dies el Festival Dinagyang. Ara enteneu el meu cognom, no? És un festival de caràcter religiós i cultural que té lloc el quart diumenge de gener en honor del ‘Santo Niño’ i que commemora l’arribada dels malais a les illes, o alguna cosa així. Per aquest motiu tots els allotjaments estan plens o ens demanen quantitats exagerades per una habitació. Per sort, Rofel ens ha buscat un lloc on dormir. Ha estat divertit quan ens ha dit on era ja que el nom anglès ‘retreat house’ ens ha donat a entendre que era un hotel per jubilats però no és res d’això, sinó un hotel per descansar i resar, jeje. Bé, no sé que és millor. La qüestió és que el lloc estava genial i molt bé de preu.
A partir d’aquí ja no ens hem preocupat de res ja que el nostre guia s’ha ocupat de tot. Ens porta d’un lloc a un altre i a llocs locals, el que jo volia. Sortim de festa amb els seus amics i família i veiem una mica del festival. Es tracta de comparses anomenades tribus, vestides com els malais ho van fer quan van arribar a Filipines, plomes incloses, fa molts, molts anys. Hi ha un jurat que decideix quina és la millor a partir del seu vestuari i coreografia. No us perdeu les fotos d’Iloilo i el seu festival aquí: ILOILO I EL SEU FESTIVAL
Un dels dies vàrem acabar integrant un dels innumerables grups que van passant pels carrers ballant i tocant els tambors i timbals. La veritat és que no hi havia molts “guiris” en aquesta ciutat i clar, tothom ens mirava. Podríem dir que vam ser les estrelles per un dia, je, sobretot en el bar on vàrem acabar fins bastant tard.
Encara que els espanyols varen estar més de 300 anys aquí, ningú parla espanyol. Això sí, quasi tothom té un nom i cognom d’origen espanyol. És bastant curiós. També hi ha algunes paraules espanyoles com els números, els dies de la setmana, els mesos i, com no, ‘fiesta, festival i lechón’. Parlant de ‘lechón’, no he parat de menjar-ne. I he provat els ‘chicharrones’ filipins. Així i tot haig de confessar que la gastronomia filipina no té res especial. Bastant simple. Prefereixo la tailandesa i l’índia. Però no us preocupeu que amb gana no m’he quedat.

Nuestro amigo filipino nos había dicho que vivía cerca de Iloilo. ¿No os gusta este nombre para una ciudad? Pues bien, ya estamos en Iloilo y del puerto nos dirigimos a un Internet café para contactar con Rofel, así se llama él. Tenemos suerte y en una hora ya está con nosotros. ¡Qué bien!
En Iloilo se celebra durante estos días el Festival Dinagyang. Ahora entendéis mi apellido, ¿no? Es un festival de carácter religioso y cultural que tiene lugar el cuarto domingo de enero en honor del 'Santo Niño' y que conmemora la llegada de los malayos en las islas, o algo así. Por este motivo todos los alojamientos están llenos o nos piden cantidades exageradas por una habitación. Por suerte, Rofel nos ha buscado un lugar donde dormir. Ha sido divertido cuando nos ha dicho dónde estaba ya que el nombre inglés 'retreat house' nos ha dado a entender que era un hotel para jubilados pero no es nada de eso, sino un hotel para descansar y rezar, jeje. Bueno, no sé que es mejor. La cuestión es que el lugar estaba genial y muy bien de precio.
A partir de aquí ya no nos hemos preocupado de nada ya que nuestro guía se ha ocupado de todo. Nos lleva de un lugar a otro y a lugares locales, lo que yo quería. Salimos de fiesta con sus amigos y familia y vemos un poco del festival. Se trata de comparsas llamadas tribus, vestidas como los malayos lo hicieron cuando llegaron a Filipinas, plumas incluidas, hace muchos, muchos años. Hay un jurado que decide cual es la mejor a partir de su vestuario y coreografía. No os perdáis las fotos de Iloilo y su festival aquí: ILOILO Y SU FESTIVAL
Uno de los días acabamos integrando uno de los innumerables grupos que van pasando por las calles bailando y tocando los tambores y timbales. La verdad es que no había muchos "guiris" en esta ciudad y claro, todo el mundo nos miraba. Podríamos decir que fuimos las estrellas por un día, je, sobre todo en el bar donde acabamos hasta bastante tarde.
Aunque los españoles estuvieron aquí más de 300 años, nadie habla español. Eso sí, casi todo el mundo tiene un nombre y apellido de origen español. Es bastante curioso. También hay algunas palabras españolas como los números, los días de la semana, los meses y, como no, 'fiesta, festival y lechón'. Hablando de 'lechón', no he parado de comerlo. Y he probado los 'chicharrones' filipinos. Eso sí, tengo que confesar que la gastronomía filipina no tiene nada de especial. Bastante simple. Prefiero la tailandesa y la india. Pero no os preocupéis que con hambre no me he quedado.

Miki Dinagyang

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada