En una hora i mitja en tren ja estem a l'estat de Karnataka, nom divertit, no? Hem viatjat en classe general, això significa lluitar per pujar al tren, ja que els indis pugen abans de que la gent baixi, i també hem lluitat per baixar del tren. Però tranquils, ja som uns experts. Estem concretament a la ciutat de Gokarna, que significa orella de vaca en hindú. És una ciutat sagrada pels hindús plena de temples, peregrins i famílies.
Nosaltres hem vingut aquí per aprofitar-nos una mica més de les platges índies. Anem a Om Beach (platja d'Om) ja que a les platges de Gokarna mateix, per respecte, no es pot banyar amb biquini. A més, està prohibit banyar-se per tothom per que cada any es moren varis indis ja que molts d'ells no saben nedar. Podem dir que Om beach està pels “guiris” i que a part dels indis que venen aquí per veure noies en biquini, s'està bastant tranquil i tot està més permès (o simplement es conformen). Això si, les poques índies que es banyen ho fan directament amb Sari o amb pantalons i samarreta i els indis amb calçotets.
La paraula Om i el seu símbol, són molt importants pels hindús i pels budistes. És la síl·laba sagrada. D'ella parteixen tots els altres sons. És la paraula que fan servir per pregar. Us sona això? OOOOOOMMMMMMMM....!!!! La platja s'anomena així ja que té una forma semblant al símbol Om que és com un tres mirant cap a l'altre costat, entre altres coses. És una platja més petita que les hem estat fins ara, amb molts menys allotjaments i amb més roques. També molta menys gent ja que no hem d'oblidar que viatgem en temporada baixa. Des d'aquí, i seguint estrets camins costers, es pot arribar a altres platges i cales realment quasi desertes (dic quasi ja que els indis estan per tota arreu). També es pot anar d'una platja a l'altre amb petites barques de pescadors.
La vegetació arriba fins a peu de platja i amb ella tots els mosquits. Nosaltres estem preparats: esprai anti-mosquit, espirals anti-mosquit, ventilador i mosquitera inclosa a l'habitació. No sé com s'ho han fet però alguns mosquits han aconseguit travessar tots els sistemes de protecció...ups...ens han picat...són uns campions!! També trobem, com a tota índia i la platja no és una excepció, vaques i gossos passejant tranquil·lament per la sorra. I com no, russos (si, de Russia), que envaïxen totes les platges de Goa i de Karnataka.
És aquí on comprem el nostre bitllet de sortida de l'Índia. Concretament hem comprat un bitllet d'avió per Kuala Lumpur, Malàisia, pel dia 11 de Maig. Les nostres vacances ja tenen data de caducitat...snif, snif, i ara ja toca començar a buscar feina.
Ja una mica fart de platges, l'últim dia ens dirigim cap a la ciutat de Gokarna per passar l'última nit abans d'agafar un bus nocturn cap a Hampi. Com mai planegem res, no trobem bitllet per la nit que volem i hem de quedar-nos un dia més en aquesta ciutat sagrada. Bé, ens adaptem com sempre. A part de passar molta calor, aprofitem per veure més profundament la ciutat, per veure els temples (per fora, ja que no està permesa l'entrada als “guiris”) i per veure la seva gent amb els vestits tradicionals de varies parts de l'Índia. Per sort, l'amic Suis que vam fer en el tren cap a Goa i que viu aquí, ens ha recomanat un restaurant molt bo on ja som clients fixos durant dos dies...jeje...no hem parat de menjar...masala dosa, chai, thali, dal fry...mmmmm...deliciós...
En una hora y media en tren ya llegamos al estado de Karnataka, nombre divertido, no? Hemos viajado en clase general, esto significa luchar para subir al tren, puesto que los indios suben antes de que la gente baje, y también hemos luchado para bajar del tren. Pero tranquilos, ya somos unos expertos. Estamos concretamente en la ciudad de Gokarna, que significa oreja de vaca en hindú. Es una ciudad sagrada para los hindúes llena de templos, peregrinos y familias.
Nosotros hemos venido aquí para aprovecharnos un poco más de las playas indias. Vamos a Om Beach (playa de Om) ya que en las playas de Gokarna misma, por respeto, no se puede bañar en biquini. Además, está prohibido bañarse para todo el mundo por que cada año se mueren varios indios ya que muchos de ellos no saben nadar. Podemos decir que Om beach está para los “guiris” y que, aparte de los indios que vienen aquí para ver chicas en biquini, se está bastante tranquilo y todo está más permitido (o simplemente se conforman). Eso si, las pocas indias que se bañan lo hacen directamente con Sari o con pantalones y camiseta y los indios en calzoncillos.
La palabra Om y su símbolo, son muy importantes para los hindúes. Es una silaba sagrada. De ella emergen todos los demás sonidos. Es la palabra que usan para rezar. Os suena esto? OOOOOOMMMMMMMM....!!!! La playa se denomina así ya que tiene una forma parecida al símbolo Om que es como un tres mirando hacia el otro lado, entre otras cosas. Es una playa más pequeña que las hemos estado hasta ahora, con muchos menos alojamientos y con más rocas. También mucha menos gente ya que no tenemos que olvidar que viajamos en temporada baja. Desde aquí, y siguiendo estrechos caminos costeros, se puede llegar a otras playas y calas realmente casi desiertas (digo casi puesto que los indios están por todas partes). También se puede ir de una playa a otra con pequeñas barcas de pescadores.
La vegetación llega hasta pie de playa y con ella todos los mosquitos. Nosotros estamos preparados: esprai anti-mosquito, espirales anti-mosquito, ventilador y mosquitera incluida en la habitación. No sé como se lo han montado pero algunos mosquitos han conseguido atravesar todos los sistemas de protección...ups...nos han picado...son unos campeones!! También encontramos, como en toda India, y la playa no es una excepción, vacas y perros paseando tranquilamente por la arena. Y como no, rusos (si, de Rusia), que invaden todas las playas de Goa y de Karnataka.
Es aquí dónde compramos nuestro billete de salida de India. Concretamente hemos comprado un billete de avión para Kuala Lumpur, Malasia, para el día 11 de Mayo. Nuestras vacaciones ya tienen fecha de caducidad...snif, snif, y ahora ya toca empezar a buscar trabajo.
Ya un poco harto de playas, el último día nos dirigimos hacia la ciudad de Gokarna para pasar la última noche allí antes de coger un bus nocturno hacia Hampi. Como nunca planeamos nada, no encontramos billete para la noche que queremos y tenemos que quedarnos un día más en esta ciudad sagrada. Bueno, nos adaptamos como siempre.
Aparte de pasar mucha calor, aprovechamos para ver más profundamente la ciudad, para ver los templos (por fuera, puesto que no está permitida la entrada a los “guiris”) y para ver a su gente con los vestidos tradicionales de varías partes de India. Por suerte, el amigo Suizo que hicimos en el tren hacia Goa y que vive aquí, nos ha recomendado un restaurante muy bueno dónde ya somos clientes fijos durante dos días...jeje...no hemos parado de comer...masala dosa, chai, thali, dal fry...mmmmm...delicioso.
Miki Mahal
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada