Portem una setmana a Beijing, a casa del meu amic i no estem fent res. Pel matí, la música i les ordres militars als nens d'un col·legi del costat mentre fan gimnàstica sempre ens desperten. Durant el dia, estem a Internet o mirant pel·lícules al DVD. Vaja, relax total.
Això no pot ser, en unes tres setmanes el nostre visat caduca i haurem de sortir del país. A més, els diners també van disminuint dia darrera dia Així que s'ha acabat el “cachondeo”. Els dos estem d'acord i ens posem activament a buscar feina. Per Internet, mitjançant alguns contactes o també a l'empresa on treballa el Roberto. Ell ens indica pàgines webs de feina, ens explica la zona per on estan les ofertes i quant hauríem de cobrar, més o menys. Hi ha moltes ofertes de professor d'anglès i unes quantes de professor d'espanyol però les deixo com a última opció. Volem treballar i busquem feina a qualsevol part de Xina, especialment Beijing, Shanghai o Hong Kong. A veure com va...
I si us dic que vaig enviar un CV a una empresa? I si us dic que al dia següent em van trucar per una entrevista? I si us dic que vaig passar l'entrevista? I si us dic que em van dir si ja podia començar a treballar sortint de l'entrevista? I si us dic que gràcies al català vaig aconseguir la feina? jejeje...que fort!!! Jo no m'ho crec.
Doncs sí, tot això és cert. Just desprès de la mini entrevista ja vaig començar a treballar. La feina és la següent: em passo les hores mirant un mòbil Nokia, les seves aplicacions i opcions, els textos, els títols...i haig de trobar errors del català o en el funcionament. En quant trobo un, li haig de dir al meu “mentor” xinès per que faci un informe (sempre treballo amb un company xinès que em diu el que haig de repassar). Quin estres, eh!!! Feina fàcil i el sou no està gens malament per ser Beijing. Diria que encara cobro més que a Barcelona, jeje. I em paguen en efectiu cada dues setmanes!!! Però s'ha de dir tot, m'ha sortit malament la jugada, el meu pla, ja que volia que la Lailla em mantingués a Beijing...bé, no es pot tenir tot a la vida, no?
L'empresa està lluny. Encara que és a Beijing es troba a uns 20 kilòmetres de casa. Cada dia em passo una hora i mitja de viatge, entre metro i caminar. Al metro li haurien de dir Rodalies, no? L'ambient de feina és xinès i internacional. Penseu que és una empresa que es dedica a la traducció i correcció de textos de mòbils o Facebook, per exemple. O sigui que hi ha gent de tots els països. O ho diré diferent, hi ha gent de totes les llengües. No tinc contracte i em paguen en negre. Sóc un il·legal...ups!!! Mikelinu il·legal!!! Com diria Manu Chao en la seva cançó...
Sempre m'avisen un dia abans si haig d'anar a treballar o no. Depèn de si hi ha algun projecte. De moment estic anant cada dia mitja jornada. És per això que segueixo buscant altres coses. Un altre treball de mitja jornada seria perfecte. He enviat CV per monitor de natació, per enregistrar la meva veu en espanyol (si, com ho sentiu...a veure si em truquen) i per traductor anglès-espanyol...ja us diré que surt.
La Lailla per la seva banda també ha tingut sort. Desprès d'anar de tendes per comprar-se roba per les entrevistes, ja que no era plan d'anar amb l'uniforme “motxillero”, ha trobat feina en un centre d'activitats per a nens rics o “pijos”. Dóna classes de cuina a nens i nenes de 2 a 4 anys en anglès. La majoria de nens són xinesos així que té una ajudant que tradueix tot al xinès, jeje. Heu de pensar que a Xina per llei sol es pot tenir un fill. Això vol dir que els pares i els avis donen al fill o net tot el que poden i més i volen que el seu fill sigui millor que els altres. Aquest centre és un bon lloc per ells per que hi ha tot tipus d'activitats per nens des dels pocs mesos fins als 8 anys. Gimnàstica, dansa, natació, cuina, manualitats, música...i tot en anglès...encara que ho tradueixin. És un centre molt car, fins i tot els estrangers que viuen aquí pensen que els preus estan massa alts. Imagineu-vos. A veure si la Lailla em pot “col·locar” com a monitor de natació....
Bé, ja ho veieu, objectiu número 1 complert. Hem tingut sort ja que no hem enviat gaire CV i la feina ha arribat ràpidament. Ara toca passar a la fase dos: trobar casa. Ja portem uns quants dies a casa del Roberto i encara que a ell no li fa res i nosaltres estem molt bé aquí, creiem que és hora de retornar-li la seva independència. Així que comença un nou repte...una cosa que no he fet mai en la meva vida...visitar cases!!! I, a més, a Xina. Seré capaç??? Tinc curiositat per saber com són les cases xineses per dins....i vosaltres?
Llevamos una semana en Beijing, en casa de mi amigo y no estamos haciendo nada. Por la mañana, la música y las órdenes militares a los niños de un colegio cercano mientras hacen gimnasia siempre nos despiertan. Durante el día, estamos en Internet o mirando películas en el DVD. Vaya, relax total.
Esto no puede ser, en unas tres semanas nuestro visado caduca y tendremos que salir del país. Además, el dinero también va disminuyendo día tras día Así que se ha acabado el “cachondeo”. Los dos estamos de acuerdo y nos ponemos activamente a buscar trabajo. Por Internet, mediante algunos contactos o también en la empresa dónde trabaja Roberto. Él nos indica páginas web de trabajo, nos explica la zona por dónde están las ofertas y cuanto tendríamos que cobrar, más o menos. Hay muchas ofertas de profesor de inglés y unas cuantas de profesor de español pero las dejo como última opción. Queremos trabajar y buscamos trabajo en cualquier parte de China, especialmente Beijing, Shanghai o Hong Kong. A ver cómo va...
Y si os digo que envié un CV a una empresa? Y si os digo que al día siguiente me llamaron para una entrevista? Y si os digo que pasé la entrevista? Y si os digo que me dijeron si ya podía empezar a trabajar saliendo de la entrevista? Y si os digo que gracias al catalán conseguí el trabajo? jejeje...que fuerte!!! Yo no me lo creo.
Pues sí, todo esto es cierto. Justo después de la mini entrevista ya empecé a trabajar. El trabajo es el siguiente: me paso las horas mirando un móvil Nokia, sus aplicaciones y opciones, los textos, los títulos...y tengo que encontrar errores del catalán o en el funcionamiento. En cuanto encuentro uno, se lo tengo que decir a mi “mentor” chino para que haga un informe (siempre trabajo con un compañero chino que me dice lo que debo corregir). Qué estrés, eh!!! Trabajo fácil y el sueldo no está nada mal para ser Beijing. Diría que aún cobro más que en Barcelona, jeje. Y me pagan en efectivo cada dos semanas!!! Pero se tiene que decir todo, me ha salido mal la jugada, mi plan, puesto que quería que Lailla me mantuviera en Beijing...bueno, no se puede tener todo en la vida, no?
La empresa está lejos. Aunque está en Beijing se encuentra a unos 20 kilómetros de casa. Cada día me paso una hora y media de viaje, entre metro y andar. Al metro lo tendrían que llamar Cercanías, no? El ambiente de trabajo es chino e internacional. Pensad que es una empresa que se dedica a la traducción y corrección de textos de móviles o Facebook, por ejemplo. O sea que hay gente de todos los países. O lo diré diferente, hay gente de todas las lenguas. No tengo contrato y me pagan en negro. Soy un ilegal...ups!!! Mikelinu ilegal!!! Como diría Manu Chao en su canción...
Siempre me avisan un día antes si tengo que ir a trabajar o no. Depende de si tienen algún proyecto. Por el momento estoy yendo cada día media jornada. Es por eso por lo que sigo buscando otras cosas. Otro trabajo de media jornada sería perfecto. He enviado CV para monitor de natación, para grabar mi voz en español (si, como lo oís...a ver si me llaman) y para traductor inglés-español...ya os diré lo que sale.
Lailla por su parte también ha tenido suerte. Después de ir de tiendas para comprarse ropa para las entrevistas, ya que no era plan de ir con el uniforme “mochilero”, ha encontrado trabajo en un centro de actividades para niños ricos o “pijos”. Da clases de cocina a niños y niñas de 2 a 4 años en inglés. La mayoría de niños son chinos así que tiene una ayudante que traduce todo al chino, jeje. Tenéis que pensar que en China por ley solo se puede tener un hijo. Esto quiere decir que los padres y los abuelos dan al hijo o nieto todo lo que pueden y más y quieren que su hijo sea mejor que los otros. Este centro es un buen lugar para ellos por que hay todo tipo de actividades para niños desde los pocos meses hasta los 8 años. Gimnásia, cocina, música, manualidades, danza...y todo en inglés...aunque lo traduzcan. Es un centro muy caro, incluso los extranjeros que viven aquí piensan que los precios son demasiados altos. Imaginaos. A ver si la Lailla me puede “colocar” como monitor de natación...
Bueno, ya lo veis, objetivo número 1 cumplido. Hemos tenido suerte puesto que no hemos enviado demasiados CV y el trabajo ha llegado rápidamente. Ahora toca pasar a la fase dos: encontrar casa. Ya llevamos unos cuántos días en casa de Roberto y aunque a él no le importa y nosotros estamos muy bien aquí, creemos que es hora de devolverle su independencia. Así que empieza un nuevo reto...una cosa que no he hecho nunca en mi vida...visitar casas!!! Y, además, en China. Seré capaz??? Tengo curiosidad por saber cómo son las casas chinas por dentro....y vosotros?
Miki Chang
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada