Ara estic....

30.1.12

Barcelona, família, amics i fuets/ Barcelona, familia, amigos y fuets

Ja porto una setmana aquí i els dies passen molt ràpidament. A Granollers ciutat tot segueix igual, cap canvi a destacar. La meva família està perfectament i que segueixi així. En quant als meus amics, el passat diumenge vàrem celebrar un dinar i els vaig poder veure a quasi tots, “pequenyajos” i no tan “pequenyajos” inclosos. També, tots estan perfectament i tothom va rebre uns petits regalets “Made in China”. Què bé, no? Que consti que no els vaig comprar al “todo de 100” de sota de casa, je.
Després de quasi 10 mesos fora de casa s'agraeix parlar amb les persones que t'importen i veure que tots es troben molt bé. El divendres vaig aprofitar per anar de festa amb els “juerguistes” del grup i veig que encara segueixen en forma. Com podeu veure ha estat un cap de setmana intens. Per últim, els fuets també han fet acte de presència. Vaig a fuet per dia. No està mal, no?
Tot anava massa bé. El cap de setmana vaig notar que un dels meus dents, concretament el que em vaig trencar ara fa un any i mig a Xina mateix, es movia. No vaig esperar gaire i vaig anar al dentista urgentment. Conseqüència: m'haig de posar un implant. Tot ha d'anar molt ràpidament perquè marxo el pròxim diumenge. Això vol dir que tinc 5 dies laborables per fer-m'ho tot. Serà possible? Serà a causa d'algun cop que em vaig donar sortint de festa el divendres? No ho sé. Només sé que he decidit fer-m'ho aquí en comptes de Xina. El dimecres haig d'anar a que em treguin el tros de dent que em queda...a veure que tal va...
Els primers dies que vaig estar a Barcelona feia un sol i una caloreta que no tenia res a veure amb el clima de Beijing. Allà, ara estem a 15 graus sota zero. Ja ho veieu, ara cada dia fa més fred a Barcelona i fins i tot anuncien un fred siberià que farà baixar les temperatures en picat. Vaja, quina mala sort, no!!! Què li farem...
Curiositat dels últims dies i que ara mateix em ve al cap. Abans de tornar a Barcelona, vàrem tenir que canviar els iuans que teníem per euros. Doncs bé, a Xina es poden canviar divises però, si ets estranger, hi un límit per un valor equivalent a 500 dòlars al dia. Això significa que, depèn de la quantitat que vulguis canviar, s'ha de fer poc a poc i amb uns dies d'antelació. Per sort, tenim un amic que és el cònsol de Mèxic a Beijing i clar, ser diplomàtic té moltes avantatges. Una d'elles és que no té limitació per canviar divises i ell ens va ajudar a fer-ho tot de cop. Va ser curiós arribar al banc i sentir que la caixera, amb aquell aire simpàtic que caracteritza als xinesos, deia que el màxim a canviar era tal i qual. Però va ser divertit quan el nostre amic va treure el passaport diplomàtic i la caixera va dir: ok, ok, cap problema (en xinès, clar). Com a les pel·lícules.
Aquests dies ja us ho podeu imaginar. Quedo amb un, amb l'altre i la meva família que vol que estigui a casa totes les hores possibles. Amb lo bé que s'està a Beijing tranquil·lament, jeje. Ara mateix m'estic preparant psicològicament pel dimecres ja que el dentista m'està esperant amb les tenalles obertes. Jo que volia dues setmanes sense preocupar-me de res, allunyat de l'estrès xinès i amb relaxació total...jeje.

Ya llevo una semana aquí y los días pasan muy rápidamente. En Granollers ciudad todo sigue igual, ningún cambio a destacar. Mi familia está perfectamente y que siga así. En cuanto a mis amigos, el pasado domingo celebramos una comida y los pude ver a casi todos, "pequeñajos" y no tan "pequeñajos" incluidos. También, todos están perfectamente y todo el mundo recibió unos pequeños regalitos "Made in China". Qué bien, ¿no? Que conste que no los compré en el "todo de 100" de debajo de casa, je.
Después de casi 10 meses fuera de casa se agradece hablar con las personas que te importan y ver que todos se encuentran muy bien. El viernes aproveché para ir de fiesta con los "juerguistas" del grupo y veo que aún siguen en forma. Como podéis ver ha sido un fin de semana intenso. Por último, los fuets también han hecho acto de presencia. Voy a fuet por día. No está mal, ¿no?
Todo iba demasiado bien. El fin de semana noté que uno de mis dientes, concretamente el que me rompí hace un año y medio en China mismo, se movía. No esperé mucho y fui al dentista urgentemente. Consecuencia: me tengo que poner un implante. Todo tiene que ir muy rápidamente porque me voy el próximo domingo. Esto quiere decir que tengo 5 días laborables para hacérmelo todo. ¿Será posible? ¿Será a causa de algún golpe que me di saliendo de fiesta el viernes? No lo sé. Sólo sé que he decidido hacérmelo aquí en vez de China. El miércoles tengo que ir a que me saquen el trozo de diente que me queda...a ver que tal va...
Los primeros días que estuve en Barcelona hacía un sol y una calorcito que no tenía nada que ver con el clima de Beijing. Allí, ahora estamos a 15 grados bajo cero. Ya lo veis, ahora cada día hace más frío en Barcelona e incluso anuncian un frío siberiano que hará bajar las temperaturas en picado. ¡Vaya, qué mala suerte, no! ¿Qué le vamos a hacer...
Curiosidad de los últimos días y que ahora mismo me viene a la cabeza. Antes de volver a Barcelona, ​​tuvimos que cambiar los yuanes que teníamos por euros. Pues bien, en China se pueden cambiar divisas pero, si eres extranjero, hay un límite por un valor equivalente a 500 dólares al día. Esto significa que, depende de la cantidad que quieras cambiar, se tiene que hacer poco a poco y con unos días de antelación. Por suerte, tenemos un amigo que es el cónsul de México en Beijing y claro, ser diplomático tiene muchas ventajas. Una de ellas es que no tiene limitación para cambiar divisas y él nos ayudó a hacerlo todo de golpe. Fue curioso llegar al banco y escuchar que la cajera, con ese aire simpático que caracteriza a los chinos, decía que el máximo a cambiar era tal y cual. Pero fue divertido cuando nuestro amigo sacó el pasaporte diplomático y la cajera dijo: ok, ok, ningún problema (en chino, claro). Como en las películas.
Estos días ya os lo podéis imaginar. Quedo con uno, con el otro y mi familia que quiere que esté en casa todas las horas posibles. Con lo bien que se está en Beijing tranquilamente, jeje. Ahora mismo me estoy preparando psicológicamente para el miércoles ya que el dentista me está esperando con las tenazas abiertas. Yo que quería dos semanas sin preocuparme de nada, alejado del estrés chino y con relajación total...jeje.

Miki Chang

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada