Ara estic....

24.1.12

“Sorpresón”

Doncs sí, ho heu endevinat. Estic a Barcelona. Què fort, no? La veritat és que encara no m'ho crec. Us explico com va anar la cosa...
Fa uns tres mesos que ens vàrem plantejar aquest viatge. Segur, segur, volíem tornar a Barcelona a l'agost d'aquest any (de fet, tornem a vindre) i clar, des de que vàrem sortir fins a l'agost seria un any i mig sense tornar-hi. Molts mesos fora de casa, per a mi. Així que aprofitant l'any xines i una setmana de festa extra i tenint la sort de trobar un vol relativament barat, no ho vàrem dubtar. Cap a Barcelona s'ha dit. Bé, us haig de confessar que teníem un pla B i era Filipines però l'aniversari de ma mare, que és per aquestes dates, va fer que ens decantéssim pel pla original.
Un cop comprats els bitllets només ens faltava esperar i deixar passar els dies. Ningú sabia de la nostra arribada sinó que volia que fos una sorpresa. De fet, per motius logístics, ho vaig tenir que dir al meu pare i al Loku. No les tenia totes amb mi ja que el meu pare, com ho diria, li és difícil guardar un secret. Bé, sembla que ha aconseguit aguantar.
El dia arriba, agafem el nostre vol direcció Barcelona i amb escala a Moscou. Després de 8 hores, l'hostessa ens anuncia que arribem a la capital russa i que el temps és el normal. Literalment ens va dir que feia 20 graus sota cero i estava nevant. Sí, normal. No em vull imaginar quan faci mal temps allà. Per cert, a Beijing també començava a fer fred de veritat. Vàrem escollir el dia perfecte per marxar. Les 4 hores d'escala a l'aeroport de Moscou van ser pesades però les 4 hores següents fins a Barcelona encara ho van ser més ja que el cansament i el canvi horari ja començava a passar factura. No importa, en quant vaig veure la Torre Agbar des de l'avió ja se'm va passar tot de cop, jeje.
Què bé, ja hem aterrat. Les maletes van sortir super ràpid. Bé, concretament una sola maleta amb quasi gens de roba. A la sortida, a la sortida què? Doncs el Loku hauria d'haver estat esperant però va arribar un mica tard. No passa res ja que minuts després es va presentar amb un fuet, jeje. Aquella nit, unes cervesetes “Estrella” i a dormir.
El dia següent seria el dia de les sorpreses. A les 7h del matí ja érem desperts ja que el nostre amic “Jet Lag” ens va despertar. El meu pare molt amablement ens va venir a buscar i una hora més tard estàvem a la feina de ma mare sense dir res. I clar, ja us ho podeu imaginar, quasi hem d'ingressar-la a urgències, jeje. Crec que encara li tremolen les cames de l'emoció. Això mateix amb la meva àvia, tietes i cosina. Van resistir i, per sort, no van col·lapsar l'hospital de Granollers...ups. Total, dia de sorpreses, emocions, llagrimetes...i de fuets!!! (crec que ja m'he menjat tres o quatre).

Pues sí, lo habéis adivinado. Estoy en Barcelona. Qué fuerte, ¿no? La verdad es que todavía no me lo creo. Os cuento como fue la cosa...
Hace unos tres meses que nos planteamos este viaje. Seguro, seguro, queríamos volver a Barcelona en agosto de este año (de hecho, volveremos a venir) y claro, desde que salimos hasta agosto sería un año y medio sin volver. Muchos meses fuera de casa, para mí. Así que aprovechando el año chino y una semana de fiesta extra y teniendo la suerte de encontrar un vuelo relativamente barato, no lo dudamos. Hacia Barcelona se ha dicho. Bueno, tengo que confesar que teníamos un plan B y era Filipinas pero el cumpleaños de mi madre, que es por estas fechas, hizo que nos decantásemos por el plan original.
Una vez comprados los billetes sólo nos faltaba esperar y dejar pasar los días. Nadie sabía de nuestra llegada sino que quería que fuera una sorpresa. De hecho, por motivos logísticos, se lo tuve que decir a mi padre y al Loku. No las tenía todas conmigo ya que a mi padre, como lo diría, le es difícil guardar un secreto. Bueno, parece que ha conseguido aguantar.
El día llega, cogimos nuestro vuelo dirección Barcelona y con escala en Moscú. Después de 8 horas, la azafata nos anuncia que llegamos a la capital rusa y que el tiempo es el normal. Literalmente nos dijo que hacía 20 grados bajo cero y estaba nevando. Sí, normal. No me quiero imaginar cuando haga mal tiempo por allí. Por cierto, en Beijing también empezaba a hacer frío de verdad. Escogimos el día perfecto para marcharnos. Las 4 horas de escala en el aeropuerto de Moscú fueron pesadas pero las 4 horas siguientes a Barcelona aún lo fueron más ya que el cansancio y el cambio horario ya empezaba a pasar factura. No importa, en cuanto vi la Torre Agbar desde el avión ya se me pasó todo de golpe, jeje.
Qué bien, ya hemos aterrizado. Las maletas salieron super rápido. Bueno, concretamente una sola maleta con casi nada de ropa. A la salida, ¿a la salida que? Pues el Loku debería haber estado esperando pero llegó un poco tarde. No pasa nada ya que minutos después se presentó con un fuet, jeje. Esa noche, unas cervecitas "Estrella" y a dormir.
El día siguiente sería el día de las sorpresas. A las 7h de la mañana ya estábamos despiertos ya que nuestro amigo "Jet Lag" nos despertó. Mi padre muy amablemente nos vino a buscar y una hora más tarde estábamos en el trabajo de mi madre sin decir nada. Y claro, ya os lo podéis imaginar, casi tenemos que ingresarla en urgencias, jeje. Creo que aún le tiemblan las piernas de la emoción. Lo mismo con mi abuela, tías y prima. Resistieron y, por suerte, no colapsaron el hospital de Granollers...ups. Total, día de sorpresas, emociones, lagrimitas...y de !fuets! (Creo que ya me he comido tres o cuatro).

Miki Chang

1 comentari:

  1. Desde luego... tengo palpitaciones desde ese día, jajajajaja.
    Muaks

    ResponElimina