Ara estic....

20.2.12

Festival de Gel i Neu de Harbin (I)/ Festival de Hielo y Nieve de Harbin (I)

A veure, per on començo, que tinc moltes coses que explicar. La nostra primera escapada (a part de Barcelona) des de que vàrem arribar a Beijing ens ha portat a Harbin. És una ciutat del nord de Xina d'uns 3 milions d'habitants. La seva proximitat amb Russia (més o menys 300 quilòmetres) fa que la influencia del país veí sigui notable. Així ho podem veure en els innumerables edificis antics amb arquitectura russa i, com no, observant l'església ortodoxa de Santa Sofia, que, per cert, ara és només un petit museu.
El tren ens ha fet arribar aquí després de 9 hores i 1060 quilòmetres. Quasi no ho hem notat perque hem passat tot el viatge dormint al nostre compartiment de 4 persones ja que no hi havia res a fer i la parella xinesa amb la que hem compartit habitació a les 22h ja estaven dormint. A dins del compartiment, una mica de calor si que feia, tot s'ha de dir. Com és normal als trens xinesos, et desperten ben d'hora. Aquest cop a les 6 del matí el revisor ja passava aixecant a la gent. Clar, a les 7 era l'hora prevista d'arribada i no volia que ningú es fes el “remolón”.
Al estar tant al nord, la ciutat de Harbin és molt més freda que Beijing. Normalment, les temperatures a l'hivern es situen entre els 20 i 30 graus sota zero. Quina és la nostra sorpresa quan veiem que no hi ha res de neu quan arribem. Tot i així, al sortir del tren, notem una mica de fresqueta que, després de 5 minuts es transformarà en fred de veritat així que anem a l'hotel directament...ups. Sort que l'hotel estava calentet.
Però, us preguntareu, que se us ha perdut allà? Bona pregunta. La resposta és fàcil, aquí es celebra el Festival de Neu i Gel, i això és el que hem vingut a veure. Com podeu deduir, no vindrem aquí a l'estiu ja que de neu i gel, res de res, jeje.
L'hora bona per anar al festival és a partir de que es fa fosc així que aprofitem el matí per donar una volta per la ciutat i contemplar la seva arquitectura russa amb tocs xinesos. Abans de sortir, però, cal una mica de preparació. Les botes que m'he comprat, dos parells de mitjons, dos pantalons, guants, bufanda, camiseta, camiseta tèrmica, jersei, “sudadera” amb caputxa, abric, barret, braga i una altra bufanda. Potser m'he oblidat alguna cosa.
S'ha de dir que no feia tant fred com esperàvem però també s'ha de dir que després d'una hora caminant la gelor et comença a entrar pel cos. Tot i així, vàrem aconseguir arribar fins al riu Songhua, el riu de la ciutat, el qual estava tot gelat. Imagineu-vos, un riu d'uns 200 metres d'ample gelat del tot. Tant gelat que la gent va allà per patinar, anar amb trineu, a passejar, a creuar el riu i a gaudir de diferents tipus de jocs i atraccions. Una d'aquestes atraccions era un petit aerolliscador (hovercraft) que et passejava per sobre del gel a canvi de diners, és clar. Mai ho havia vist. Un altre entreteniment era fer girar una especie de baldufa a sobre el gel mitjançant cops de fuets. I no em refereixo al fuet de menjar...
Després d'entrar en calor en un restaurant i més tard a l'hotel, era hora de preparar-se altra vegada ja que ens tocava anar, per fi, cap al festival. Ja és fa fosc i el fred augmenta. La roba que portem a sobre també. Jo m'he afegit uns altres pantalons (de fet és el meu pijama de franel·la) i un polar. La quantitat de roba que portem fa que ens comencem a vestir mitja hora abans de sortir, je. (Demà, més...que si no es fa molt llarg...)

A ver, por dónde empiezo, que tengo muchas cosas que explicar. Nuestra primera escapada (aparte de Barcelona) desde que llegamos a Beijing nos ha llevado a Harbin. Es una ciudad del norte de China de unos 3 millones de habitantes. Su proximidad con Rusia (más o menos 300 kilómetros) hace que la influencia del país vecino sea notable. Así lo podemos ver en los innumerables edificios antiguos con arquitectura rusa y, como no, observando la iglesia ortodoxa de Santa Sofía, que, por cierto, ahora es sólo un pequeño museo.
El tren nos ha hecho llegar aquí después de 9 horas y 1060 kilómetros. Casi no lo hemos notado porque hemos pasado todo el viaje durmiendo en nuestro compartimento de 4 personas ya que no había nada que hacer y la pareja china con la que hemos compartido habitación a las 22h ya estaban durmiendo. Dentro del compartimento, un poco de calor si que hacía, todo hay que decirlo. Como es normal en los trenes chinos, te despiertan muy temprano. Esta vez a las 6 de la mañana el revisor ya pasaba levantando a la gente. Claro, a las 7 era la hora prevista de llegada y no quería que nadie se hiciera el "remolón".
Al estar tan al norte, la ciudad de Harbin es mucho más fría que Beijing. Normalmente, las temperaturas en invierno se sitúan entre los 20 y 30 grados bajo cero. Cuál es nuestra sorpresa cuando vemos que no hay nada de nieve cuando llegamos. Sin embargo, al salir del tren, notamos un poco de fresquito que, después de 5 minutos se transformará en frío de verdad así que vamos al hotel directamente...ups. Menos mal que el hotel estaba calentito.
Pero, os preguntaréis, ¿que se le ha perdido allí? Buena pregunta. La respuesta es fácil, aquí se celebra el Festival de Nieve y Hielo, y eso es lo que hemos venido a ver. Como podéis deducir, no vendremos aquí en el verano ya que de nieve y hielo, nada de nada, jeje.
La hora buena para ir al festival es a partir de que oscurece así que aprovechamos la mañana para dar una vuelta por la ciudad y contemplar su arquitectura rusa con toques chinos. Antes de salir, sin embargo, hace falta un poco de preparación. Las botas que me he comprado, dos pares de calcetines, dos pantalones, guantes, bufanda, camiseta, camiseta térmica, jersey, "sudadera" con capucha, abrigo, gorro, braga y otra bufanda. Quizás me he olvidado algo.
Hay que decir que no hacía tanto frío como esperábamos pero también hay que decir que después de una hora caminando el frío te empieza a entrar por el cuerpo. Aun así, conseguimos llegar hasta el río Songhua, el río de la ciudad, el cual estaba todo helado. Imaginaos, un río de unos 200 metros de ancho helado totalmente. Tan helado que la gente va allí para patinar, ir en trineo, a pasear, a cruzar el río y disfrutar de diferentes tipos de juegos y atracciones. Una de estas atracciones era un pequeño aerodeslizador (hovercraft) que te paseaba por encima del hielo a cambio de dinero, claro. Nunca lo había visto. Otro entretenimiento era hacer girar una especie de peonza sobre el hielo a latigazos.
Tras entrar en calor en un restaurante y más tarde en el hotel, era hora de prepararse otra vez ya que nos tocaba ir, por fin, hacia el festival. Ya se hace de noche y el frío aumenta. La ropa que llevamos encima también. Yo me he añadido otros pantalones (de hecho es mi pijama de franela) y un polar. La cantidad de ropa que llevamos hace que nos empecemos a vestir media hora antes de salir, je. (Mañana, más...que si no se hace muy largo...)

Miki Chang

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada