Aquest cap de setmana vàrem anar de festa. Bé, això no és una noticia
nova, no? I tant què no! El que passa és que es tractava d’una festa diferent a
totes les que havia assistit fins ara. La música era “house” i electrònica però
el lloc on estaven muntats els escenaris era, ni més ni menys, un portaavions. Un
portaavions soviètic que està ancorat permanentment a una ciutat pròxima de
Beijing, Tianjin. L’any passat ja volíem anar però com que acabàvem d’arribar a
Xina el nostre pressupost no era el més adequat per la nostra assistència a tal
esdeveniment. Ara el vaixell funciona com a museu i un lloc per fer
espectacles.
El tiquet d’entrada a la festa també incloïa el transport. A les 18h
els autobusos ens esperaven en un punt concret. Ja us ho podeu imaginar, molts “guiris”,
alguns disfressats de mariners, i quasi cap xinès. Un bus darrera l’altre van
anar sortint plens de gent i acompanyats també de beguda per aguantar les 2 o 3
hores del trajecte la duració del qual podia variar depenent de les vegades que
paréssim per anar al lavabo. Abans de sortir però, un dels responsables va
agafar el micròfon del bus i ens va desitjar una bona festa i també ens va
indicar que la policia potser ens esperava al nostre destí així que no seria
convenient anar molt beguts. Ja sé per que ho va dir. Només havies de veure alguns
dels elements assistents i les seves bosses o caixes plenes d’ampolles... i no precisament
d’aigua.
Després d’unes dues hores i mitja i de dues parades tècniques, una d’elles
a la vorera de l’autopista, arribem on es troba el vaixell. Passem els controls
de seguretat i per fi pugem a la coberta del mateix, millor dit, a la pista d’aterratge.
És una nau immensa i se’m passa pel cap que com deuen ser els portaavions
americans que encara són unes quantes vegades més grans. Espectacular!
La festa ja està en marxa. Dos escenaris, musica, gent i beguda. Ah, m’oblidava,
també un helicòpter i uns quants avions, MIG no sé què, que ens van acompanyar
tota la nit. Tranquils, tota la pista estava envoltada d’una tanca com així ho
estaven les naus aèries, encara que dubto que avui en dia es puguin enlairar.
Com a curiositat de la nit us puc dir que encara que ens trobàvem completament
a l’aire lliure no es podia fumar. Però també us diré que això és Xina i la
gent no feia gaire cas... ups!
Per si teníeu algun tipus de dubte, ens vam quedar fins que tot va acabar.
Més que res per poder veure el portaavions de dia i poder fer algunes fotos,
jeje. Després, cansats, vàrem pujar al bus de tornada cap a Beijing i aquest
cop no em vaig adonar de les dues hores del trajecte. Definitivament fer una
festa a sobre un portaavions és una experiència diferent i inoblidable. Us ho
recomano.
Este fin de semana fuimos de fiesta. Bueno, eso no es una noticia
nueva, ¿no? ¡Y tanto que no! Lo que pasa es que se trataba de una fiesta
diferente a todas las que había asistido hasta ahora. La música era
"house" y electrónica pero el lugar donde estaban montados los
escenarios era, ni más ni menos, un portaaviones. Un portaaviones soviético que
está anclado permanentemente en una ciudad próxima de Beijing, Tianjin. El año
pasado ya queríamos ir pero como acabábamos de llegar a China nuestro
presupuesto no era el más adecuado para nuestra asistencia a tal evento. Ahora
el barco funciona como museo y un lugar para hacer espectáculos.
El ticket de entrada a la fiesta también incluía el transporte. A las
18h los autobuses nos esperaban en un punto concreto. Ya os lo podéis imaginar,
muchos "guiris", algunos disfrazados de marineros, y casi ningún
chino. Un bus tras otro fueron saliendo llenos de gente y acompañados también
de bebida para aguantar las 2 o 3 horas del trayecto cuya duración podía variar
dependiendo de las veces que paráramos para ir al baño. Antes de salir, uno de
los responsables cogió el micrófono del bus y nos deseó una buena fiesta y
también nos indicó que la policía quizás nos esperaba en nuestro destino así
que no sería conveniente ir muy bebidos. Ya sé por que lo dijo. Sólo tenías que
ver algunos de los elementos asistentes y sus bolsas o cajas llenas de botellas...
y no precisamente de agua.
Después de unas dos horas y media y de dos paradas técnicas, una de
ellas en el arcén de la autopista, llegamos donde se encuentra el barco.
Pasamos los controles de seguridad y por fin subimos a la cubierta del mismo,
mejor dicho, a la pista de aterrizaje. Es una nave inmensa y se me pasó por la
cabeza que como deben ser los portaaviones americanos que aún son varias veces
más grandes. ¡Espectacular!
La fiesta ya estaba en marcha. Dos escenarios, música, gente y bebida.
Ah, me olvidaba, también un helicóptero y varios aviones, MIG no sé qué, que
nos acompañaron toda la noche. Tranquilos, toda la pista estaba rodeada de una
valla como así lo estaban las naves aéreas, aunque dudo que hoy en día puedan
despegar. Como curiosidad de la noche os puedo decir que aunque nos
encontrábamos completamente al aire libre no se podía fumar. Pero también os
diré que esto es China y la gente no hacía mucho caso... ¡ups!
Por si teníais algún tipo de duda, nos quedamos hasta que todo
terminó. Más que nada para poder ver el portaaviones de día y poder hacer
algunas fotos, jeje. Luego, cansados, subimos al bus de regreso a Beijing y
esta vez no me di cuenta de las dos horas del trayecto. Definitivamente hacer
una fiesta sobre un portaaviones es una experiencia diferente e inolvidable. Os
lo recomiendo.
Miki Chang
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada