Ara estic....

2.7.12

Una festa diferent/ Una fiesta diferente


Aquest cap de setmana vàrem anar de festa. Bé, això no és una noticia nova, no? I tant què no! El que passa és que es tractava d’una festa diferent a totes les que havia assistit fins ara. La música era “house” i electrònica però el lloc on estaven muntats els escenaris era, ni més ni menys, un portaavions. Un portaavions soviètic que està ancorat permanentment a una ciutat pròxima de Beijing, Tianjin. L’any passat ja volíem anar però com que acabàvem d’arribar a Xina el nostre pressupost no era el més adequat per la nostra assistència a tal esdeveniment. Ara el vaixell funciona com a museu i un lloc per fer espectacles.
El tiquet d’entrada a la festa també incloïa el transport. A les 18h els autobusos ens esperaven en un punt concret. Ja us ho podeu imaginar, molts “guiris”, alguns disfressats de mariners, i quasi cap xinès. Un bus darrera l’altre van anar sortint plens de gent i acompanyats també de beguda per aguantar les 2 o 3 hores del trajecte la duració del qual podia variar depenent de les vegades que paréssim per anar al lavabo. Abans de sortir però, un dels responsables va agafar el micròfon del bus i ens va desitjar una bona festa i també ens va indicar que la policia potser ens esperava al nostre destí així que no seria convenient anar molt beguts. Ja sé per que ho va dir. Només havies de veure alguns dels elements assistents i les seves bosses o caixes plenes d’ampolles... i no precisament d’aigua.
Després d’unes dues hores i mitja i de dues parades tècniques, una d’elles a la vorera de l’autopista, arribem on es troba el vaixell. Passem els controls de seguretat i per fi pugem a la coberta del mateix, millor dit, a la pista d’aterratge. És una nau immensa i se’m passa pel cap que com deuen ser els portaavions americans que encara són unes quantes vegades més grans. Espectacular!
La festa ja està en marxa. Dos escenaris, musica, gent i beguda. Ah, m’oblidava, també un helicòpter i uns quants avions, MIG no sé què, que ens van acompanyar tota la nit. Tranquils, tota la pista estava envoltada d’una tanca com així ho estaven les naus aèries, encara que dubto que avui en dia es puguin enlairar. Com a curiositat de la nit us puc dir que encara que ens trobàvem completament a l’aire lliure no es podia fumar. Però també us diré que això és Xina i la gent no feia gaire cas... ups!
Per si teníeu algun tipus de dubte, ens vam quedar fins que tot va acabar. Més que res per poder veure el portaavions de dia i poder fer algunes fotos, jeje. Després, cansats, vàrem pujar al bus de tornada cap a Beijing i aquest cop no em vaig adonar de les dues hores del trajecte. Definitivament fer una festa a sobre un portaavions és una experiència diferent i inoblidable. Us ho recomano.

Este fin de semana fuimos de fiesta. Bueno, eso no es una noticia nueva, ¿no? ¡Y tanto que no! Lo que pasa es que se trataba de una fiesta diferente a todas las que había asistido hasta ahora. La música era "house" y electrónica pero el lugar donde estaban montados los escenarios era, ni más ni menos, un portaaviones. Un portaaviones soviético que está anclado permanentemente en una ciudad próxima de Beijing, Tianjin. El año pasado ya queríamos ir pero como acabábamos de llegar a China nuestro presupuesto no era el más adecuado para nuestra asistencia a tal evento. Ahora el barco funciona como museo y un lugar para hacer espectáculos.
El ticket de entrada a la fiesta también incluía el transporte. A las 18h los autobuses nos esperaban en un punto concreto. Ya os lo podéis imaginar, muchos "guiris", algunos disfrazados de marineros, y casi ningún chino. Un bus tras otro fueron saliendo llenos de gente y acompañados también de bebida para aguantar las 2 o 3 horas del trayecto cuya duración podía variar dependiendo de las veces que paráramos para ir al baño. Antes de salir, uno de los responsables cogió el micrófono del bus y nos deseó una buena fiesta y también nos indicó que la policía quizás nos esperaba en nuestro destino así que no sería conveniente ir muy bebidos. Ya sé por que lo dijo. Sólo tenías que ver algunos de los elementos asistentes y sus bolsas o cajas llenas de botellas... y no precisamente de agua.
Después de unas dos horas y media y de dos paradas técnicas, una de ellas en el arcén de la autopista, llegamos donde se encuentra el barco. Pasamos los controles de seguridad y por fin subimos a la cubierta del mismo, mejor dicho, a la pista de aterrizaje. Es una nave inmensa y se me pasó por la cabeza que como deben ser los portaaviones americanos que aún son varias veces más grandes. ¡Espectacular!
La fiesta ya estaba en marcha. Dos escenarios, música, gente y bebida. Ah, me olvidaba, también un helicóptero y varios aviones, MIG no sé qué, que nos acompañaron toda la noche. Tranquilos, toda la pista estaba rodeada de una valla como así lo estaban las naves aéreas, aunque dudo que hoy en día puedan despegar. Como curiosidad de la noche os puedo decir que aunque nos encontrábamos completamente al aire libre no se podía fumar. Pero también os diré que esto es China y la gente no hacía mucho caso... ¡ups!
Por si teníais algún tipo de duda, nos quedamos hasta que todo terminó. Más que nada para poder ver el portaaviones de día y poder hacer algunas fotos, jeje. Luego, cansados, subimos al bus de regreso a Beijing y esta vez no me di cuenta de las dos horas del trayecto. Definitivamente hacer una fiesta sobre un portaaviones es una experiencia diferente e inolvidable. Os lo recomiendo.


Miki Chang

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada