Ara estic....

2.10.12

Chengde, una altra ciutat imperial/ Chengde, otra ciudad imperial

Aprofitem aquesta setmana que tenim de festa per fer un petit viatget de dos dies. Ens agradaria haver anat més lluny però per aquestes dates es quasi impossible trobar un bitllet de tren. Hem decidit (i hem trobat bitllets) anar a Chengde i en total anem cinc aventurers. Es tracta d’una ciutat a prop de Beijing, relativament a prop. Està a uns 250 quilòmetres de la capital i en tren es tarden unes quatre o cinc hores. Aquest cop hem viatjat asseguts i amb el bitllet més econòmic. Els seients no eren molt còmodes i s’ha fet una mica pesat al final però finalment hem arribat.
Aquesta ciutat té molts temples i un complexa imperial molt important per la seva època ja que aquí venien els emperadors per caçar i per escapar del calorós estiu de Beijing. Es pot dir que aquesta part es quasi tan gran com la mateixa ciutat. Els murs que envolten la residència reial fan uns 10 quilòmetres.
Dins el recinte imperial
A Chengde hi viu una companya de feina de la Lailla que ens ha tractat a nosaltres mateixos com a emperadors. Ens ha vingut a buscar a l’estació de tren a tots cinc i ens ha portat al “hostel”. Ens ha fet de taxista durant els dos dies i ens ha acompanyat fins als llocs més importants de la ciutat i voltants. A destacar un palau semblant al palau de Potala de Lhasa que ens recorda una mica al Tibet. Ens ha convidat a sopar i a dinar a l’estil xinès. Això significa molts plats a sobre de la taula i no parar de menjar. Hem provat, al menys hem intentat, una mica de tot del menjar típic de la regió. Alguns plats no estaven gens malament però ha estat impossible menjar-ho tot. Massa quantitat.
Per la nit ha arribat la sorpresa del viatge. La nostra amfitriona ens ha portat a veure un espectacle espectacular (valgui la redundància), a l’estil xinès. Era la història d’un dels emperadors de Xina. La posta en escena era increïble i semblava la inauguració de les olimpíades de Beijing. Crec que en algun moment hi havia a l’escenari unes 500 persones i uns quants cavalls. Clar, aquest espectacle es feia a l’aire lliure i teníem una mica de fred però cap problema ja que ho tenen tot controlat. Hem llogat unes jaquetes que servirien per anar a la mateixa Sibèria.
Ho hem vist tot en aquesta ciutat i també hem menjat sense parar. Ens ha fet molt bon temps i no ens hem hagut de preocupar de res. Ni tan sols hem hagut de pagar res de res, només l’allotjament. No ens han deixat gastar ni un iuan encara que hi insistíem. Això es típic cent per cent xinés. Bé, haurem de contraatacar si algun dia ve aquesta noia a Barcelona, no?
Doncs els dos dies han passat volant, com no. El viatge de tornada s’ha fet igual o més pesat que el d’anada però ha valgut molt la pena. Encara ens queden uns dies de festa però no sabem si ens quedarem a casa o sortirem. Anar a algun lloc aquesta setmana significa trobar-se amb milers i milers de xinesos. Bé, anirem a dormir i demà decidirem. Ah, fotos de Chengde aquí: Chengde

Aprovechamos esta semana que tenemos de fiesta para hacer un pequeño viajecito de dos días. Nos gustaría haber ido más lejos pero para estas fechas es casi imposible encontrar un billete de tren. Hemos decidido (y hemos encontrado billetes) ir a Chengde y en total vamos cinco aventureros. Se trata de una ciudad cerca de Beijing, relativamente cerca. Está a unos 250 kilómetros de la capital y en tren se tardan unas cuatro o cinco horas. Esta vez hemos viajado sentados y con el billete más económico. Los asientos no eran muy cómodos y se ha hecho un poco pesado al final pero finalmente hemos llegado.
Esta ciudad tiene muchos templos y un complejo imperial muy importante para su época ya que aquí venían los emperadores para cazar y para escapar del caluroso verano de Beijing. Se puede decir que esta parte es casi tan grande como la misma ciudad. Los muros que rodean la residencia real hacen unos 10 kilómetros.
En Chengde vive una compañera de trabajo de Lailla que nos ha tratado a nosotros mismos como emperadores. Nos ha venido a buscar a la estación de tren a los cinco y nos ha llevado al "hostel". Nos ha hecho de taxista durante los dos días y nos ha acompañado hasta los lugares más importantes de la ciudad y alrededores. A destacar un palacio parecido al palacio de Potala de Lhasa que nos recuerda un poco al Tíbet. Nos ha invitado a cenar y a comer al estilo chino. Esto significa muchos platos sobre la mesa y no parar de comer. Hemos probado, al menos hemos intentado, un poco de todo de la comida típica de la región. Algunos platos no estaban nada mal pero ha sido imposible comerlo todo. Demasiada comida.
Por la noche ha llegado la sorpresa del viaje. Nuestra anfitriona nos ha llevado a ver un espectáculo espectacular (valga la redundancia), al estilo chino. Era la historia de uno de los emperadores de China. La puesta en escena era increíble y parecía la inauguración de las olimpiadas de Beijing. Creo que en algún momento había en el escenario unas 500 personas y unos cuantos caballos. Claro, este espectáculo se hacía al aire libre y teníamos un poco de frío pero ningún problema ya que lo tienen todo controlado. Hemos alquilado unas chaquetas que servirían para ir a la misma Siberia.
Lo hemos visto todo en esta ciudad y también hemos comido sin parar. Hemos tenido muy buen tiempo y no nos hemos tenido que preocupar de nada. Ni siquiera hemos tenido que pagar nada de nada, sólo el alojamiento. No nos han dejado gastar ni un yuan aunque insistíamos. Esto es típico cien por cien chino. Bueno, tendremos que contratacar si algún día viene esta chica a Barcelona, ¿no?
Pues los dos días han pasado volando, como no. El viaje de vuelta se ha hecho igual o más pesado que el de ida pero ha valido mucho la pena. Todavía nos quedan unos días de fiesta pero no sabemos si nos quedaremos en casa o saldremos. Ir a algún lugar esta semana significa encontrarse con miles y miles de chinos. Bueno, iremos a dormir y mañana decidiremos. Ah, fotos de Chengde aquí: Chengde

Miki Chang

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada