El dissabte passat, després de la nostra excursió al poble de Chuandixia, vàrem anar a casa a descansar
dues hores i ens vàrem preparar per la nit ja que li vàrem dir a la nostra
professora de xinès que la portaríem a sopar i de festa per Beijing. És molt
trist dir-ho però el primer dia ens va dir el seu nom i ni la Lailla ni jo ens recordem
de com es diu. Simplement li diem “laoshi”, que vol dir professora en xinès.
Ara ja ens fa mandra, i vergonya, preguntar-ho... ups!
Bé, a l’hora i al lloc convingut ens trobem amb ella. La primera parada és un restaurant espanyol ja que volíem que provés les tapes i menjar típic espanyol. Haig de confessar que no era molt bo però per a ella estava deliciós. Al menys, això ens va dir. (clar, els xinesos no saben dir que no). Unes patates braves, uns calamars a la romana, “ensaladilla russa”, truita de patates... Ja veieu, cent per cent del nostre país. Nosaltres vàrem optar per beure sangria però ella només la va provar ja que no beu alcohol.
Un cop plens, bastant plens, ens vàrem dirigir a la zona de Sanlitun que és on es troben la majoria de bars i discoteques de la ciutat. La professora era la primera vegada que sortia per la nit i, a més, la vàrem portar a la zona de més festa. Anirem a l’infern per això? Jeje. Una copa en un bar i més tard a una discoteca a ballar. Ballar, el que es diu ballar, la nostra profe no ho portava gaire bé. Feia uns petits saltirons al seu propi rotllo. S’ha de dir que els xinesos tenen poc sentit del ritme.
No vàrem forçar la cosa ni li vam donar a beure alcohol. A les 2h del matí ja consideràvem tots que era suficient per aquella nit i vàrem marxar a casa. Sembla ser que s’ho va passar molt bé encara que no la veig sortint una altra vegada pel seu compte o amb els seus amics.
Aquestes 5 últimes setmanes són les mes ocupades per a mi ja que haig de treballar tot el dia a la piscina. Començo a les 8h30 del matí i acabo a les 19h. No us faig pena? És veritat que tinc moltes hores lliures però també tinc moltes classes, 8 al dia. M’estic encongint de tanta aigua. Em quedo a menjar a la mateixa escola on treballo i en moments com aquest, que no treballo, aprofito per veure pel·lícules o actualitzar el bloc. També és casualitat que l’últim mes sigui el que treballo més. Al menys, tinc els caps de setmana per fer coses i preparar tant el viatge de tornada com el viatge a Myanmar.
Bé, a l’hora i al lloc convingut ens trobem amb ella. La primera parada és un restaurant espanyol ja que volíem que provés les tapes i menjar típic espanyol. Haig de confessar que no era molt bo però per a ella estava deliciós. Al menys, això ens va dir. (clar, els xinesos no saben dir que no). Unes patates braves, uns calamars a la romana, “ensaladilla russa”, truita de patates... Ja veieu, cent per cent del nostre país. Nosaltres vàrem optar per beure sangria però ella només la va provar ja que no beu alcohol.
Un cop plens, bastant plens, ens vàrem dirigir a la zona de Sanlitun que és on es troben la majoria de bars i discoteques de la ciutat. La professora era la primera vegada que sortia per la nit i, a més, la vàrem portar a la zona de més festa. Anirem a l’infern per això? Jeje. Una copa en un bar i més tard a una discoteca a ballar. Ballar, el que es diu ballar, la nostra profe no ho portava gaire bé. Feia uns petits saltirons al seu propi rotllo. S’ha de dir que els xinesos tenen poc sentit del ritme.
No vàrem forçar la cosa ni li vam donar a beure alcohol. A les 2h del matí ja consideràvem tots que era suficient per aquella nit i vàrem marxar a casa. Sembla ser que s’ho va passar molt bé encara que no la veig sortint una altra vegada pel seu compte o amb els seus amics.
Aquestes 5 últimes setmanes són les mes ocupades per a mi ja que haig de treballar tot el dia a la piscina. Començo a les 8h30 del matí i acabo a les 19h. No us faig pena? És veritat que tinc moltes hores lliures però també tinc moltes classes, 8 al dia. M’estic encongint de tanta aigua. Em quedo a menjar a la mateixa escola on treballo i en moments com aquest, que no treballo, aprofito per veure pel·lícules o actualitzar el bloc. També és casualitat que l’últim mes sigui el que treballo més. Al menys, tinc els caps de setmana per fer coses i preparar tant el viatge de tornada com el viatge a Myanmar.
El pasado sábado, después de nuestra excursión al pueblo de
Chuandixia, fuimos a casa a descansar dos horas y nos preparamos para la noche
ya que le dijimos a nuestra profesora de chino que la llevaríamos a cenar y de
fiesta por Beijing . Es muy triste decirlo pero el primer día nos dijo su
nombre y ni Lailla ni yo nos acordamos de cómo se llama. Simplemente la
llamamos "laoshi", que significa profesora en chino. Ahora ya nos da
pereza, y vergüenza, preguntar... ¡ups!
Bueno, a la hora y en el lugar convenido nos encontramos con ella. La
primera parada es un restaurante español ya que queríamos que probara las tapas
y comida típica español. Debo confesar que no era muy bueno pero para ella estaba
delicioso. Al menos, eso nos dijo. (Claro, los chinos no saben decir que no).
Unas patatas bravas, unos calamares a la romana, "ensaladilla rusa",
tortilla de patatas... Ya veis, cien por cien de nuestro país. Nosotros optamos
por beber sangría pero ella sólo la probó ya que no bebe alcohol.
Una vez llenos, bastante llenos, nos dirigimos a la zona de Sanlitun
que es donde se encuentran la mayoría de bares y discotecas de la ciudad. La
profesora era la primera vez que salía por la noche y, además, la llevamos a la
zona de más fiesta. ¿Iremos al infierno por eso? Jeje. Una copa en un bar y más
tarde a una discoteca a bailar. Bailar, lo que se dice bailar, nuestra profe no
lo llevaba muy bien. Hacía unos pequeños saltitos a su propio rollo. Hay que
decir que los chinos tienen poco sentido del ritmo.
No forzamos la cosa ni le dimos de beber alcohol. A las 2h de la
mañana ya considerábamos todos que era suficiente por esa noche y fuimos a
casa. Parece ser que se lo pasó muy bien aunque no la veo saliendo otra vez por
su cuenta o con sus amigos.
Estas 5 últimas semanas son las más ocupadas para mí ya que tengo que
trabajar todo el día en la piscina. Empiezo a las 8h30 de la mañana y termino a
las 19h. ¿No os doy pena? Es verdad que tengo muchas horas libres pero también
tengo muchas clases, 8 al día. Me estoy encogiendo de tanta agua. Me quedo a
comer en la misma escuela donde trabajo y en momentos como éste, que no
trabajo, aprovecho para ver películas o actualizar el blog. También es casualidad
que el último mes sea el que trabajo más. Al menos, tengo los fines de semana
para hacer cosas y preparar tanto el viaje de vuelta como el viaje a Myanmar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada