El temps passa volant i ja només queden sis setmanes perquè comencem el
nostre viatge de tornada a Barcelona passant per Myanmar (Birmània). La setmana
ha començat amb mal peu ja que em vaig oblidar la targeta de la Lailla en un
caixer. Quan vaig tornar al banc, la targeta havia desaparegut. No sabem si el
caixer se l’ha empassat o si algú que venia al darrera l’ha agafat. Jo vaig
pensar el pitjor i ja creia que uns quants iuans havien volat i que el nostre
viatge patiria certes retallades... ups!
Com és normal en aquests casos, vàrem intentar anular la targeta al
moment però a Xina, pel que sembla, no es pot fer per telèfon sinó que has d’anar
personalment al teu banc perquè la cancel·lin. Com que era ja tard, fins al dia
següent la Lailla no va poder fer-ho. Per sort, ningú va treure diners. Menys
mal. Això dóna que pensar ja que si perds la targeta i estàs a l’estranger, què
passa? Et passes un mes a fora sense saber si t’estan traient diners? I, a
sobre, a la Lailla no li deixen treure els seus diners per finestreta ni amb el
passaport i s’ha d’esperar dues setmanes fins que rebi la nova targeta... no ho
entenc!
I senyores i senyors no rieu però, m’han tornat a estafar a Xina. Sóc
reincident. Aquest cop va ser per poca quantitat i el mètode és bastant enginyós. El bitllet més gran que hi ha en
aquest país és el de 100 iuans, uns 12 euros ara per ara. Vàrem agafar un taxi
i li vaig pagar amb un bitllet d’aquests. El taxista molt convincent et diu que
no té canvi. És en aquest moment en que tothom està buscant bitllets més petits
que el conductor canvia el teu, que ell està aguantant, per un de fals. I és
aquest fals que et torna quan tu li dones el preu exacte. Clar, jo ni ningú ens
vàrem adonar fins que vaig utilitzar el bitllet fals per pagar en una tenda.
Vaja, m’hauré de fixar més la pròxima vegada. M’apuntaré el número de sèrie de
cadascun d’ells, jeje. Menys mal que va ser molt poc. Tot sigui així.
La setmana que ve començo a treballar a jornada completa a la piscina.
Ara només ho faig per la tarda. Aquests dies també haig de treballar alguns
matins fent de corrector de mòbils en català. Uns quants iuans més pel viatjar.
Com que ens queden ja poques setmanes a Beijing, aprofitarem els caps
de setmanes per veure el que encara ens queda per descobrir en aquesta ciutat.
Bé, no és gaire però no vull marxar sense visitar-ho. Concretament aquest
dissabte anem a un petit poblet a prop de Beijing. No me’n recordo del nom però
tranquils, el mateix dissabte o el diumenge tindreu un petit escrit i unes
quantes fotos, ok? Adeeeeuuu!!!
El tiempo pasa volando y ya sólo quedan seis semanas para que
empecemos nuestro viaje de regreso a Barcelona pasando por Myanmar (Birmania).
La semana ha comenzado con mal pie ya que me olvidé la tarjeta de Lailla en un
cajero. Cuando volví al banco, la tarjeta había desaparecido. No sabemos si el
cajero se la ha tragado o si alguien que venía detrás la ha cogido. Yo pensé lo
peor y ya creía que varios yuanes habían volado y que nuestro viaje sufriría
ciertos recortes... ¡ups!
Como es normal en estos casos, intentamos anular la tarjeta al momento
pero en China, al parecer, no se puede hacer por teléfono sino que tienes que
ir personalmente a tu banco para que la cancelen. Como era ya tarde, hasta el
día siguiente Lailla no pudo hacerlo. Por suerte, nadie sacó dinero. Menos mal.
Esto da que pensar ya que si pierdes la tarjeta y estás en el extranjero, ¿qué
pasa? ¿Te pasas un mes fuera sin saber si te están sacando dinero? Y, encima, a
Lailla no le dejan sacar su dinero por ventanilla ni con el pasaporte y hay que
esperar dos semanas hasta que reciba la nueva tarjeta... ¡no lo entiendo!
Y señoras y señores no os riais pero, me han vuelto a estafar en
China. Soy reincidente. Esta vez fue por poca cantidad y el método es bastante
ingenioso. El billete más grande que hay en este país es el de 100 yuanes, unos
12 euros en estos días. Cogimos un taxi y pagué con un billete de éstos. El
taxista muy convincente te dice que no tiene cambio. Es en este momento cuando
todo el mundo está buscando billetes más pequeño que el conductor cambia el
tuyo, que él está aguantando, por uno falso. Y es este falso que te devuelve
cuando tú le das el precio exacto. Claro, yo ni nadie nos dimos cuenta hasta
que utilicé el billete falso para pagar en una tienda. Vaya, me tendré que
fijar más la próxima vez. Me apuntaré el número de serie de cada uno de ellos,
jeje. Menos mal que fue muy poco. Todo sea así.
La semana que viene empiezo a trabajar a jornada completa en la
piscina. Ahora solo lo hago por la tarde. Estos días también tengo que trabajar
algunas mañanas haciendo de corrector de móviles en catalán. Unos cuantos
yuanes más para viajar.
Como nos quedan ya pocas semanas en Beijing, aprovecharemos los fines
de semanas para ver lo que aún nos queda por descubrir en esta ciudad. Bueno,
no es mucho pero no quiero irme sin visitarlo. Concretamente este sábado vamos
a un pequeño pueblo cerca de Beijing. No me acuerdo del nombre pero tranquilos,
el mismo sábado o el domingo tendréis un pequeño escrito y unas cuantas fotos, ¿ok?
¡Adeeeeuuu!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada