Amb els amics de Beijing |
És dilluns i començo l’última setmana de feina abans de deixar Beijing.
En uns 8 dies ja marxem. El dissabte per la nit vàrem fer a casa una petita
festa d’acomiadament dels amics que hem fet aquí. Vàrem preparar unes truites
de patates, pebrots, pa amb tomàquet, una quiche, bé, una mica de tot. Els
nostres 17 assistents s’ho van menjar tot. Va ser una nit divertida i molt
especial ja que ens vàrem adonar que realment marxem. Encara que sempre es diu
que ja ens veurem aquí o allà, jo ja sé que a alguns no els tornaré a veure.
Sempre passa el mateix. També em vaig acomiadant dels meus nens (i pares i
mares) de la natació, ooohhh!!!
Ahir, després de netejar tot i deixar passar una mica la nostra
ressaca, vàrem començar a “desmuntar” la casa. Unes coses les donarem als
amics, altres les deixarem perquè ens les guardin (i les enviïn a Shanghai) i
unes poques les portarem amb nosaltres. Ara ve la difícil elecció de saber que
deixem aquí i que posarem a la motxilla. Menys mal que no tenim moltes coses.
Ahir mateix també em vaig afaitar per última vegada i no ho tornaré a fer fins
que arribi a Barcelona. A veure si puc aguantar.
Ara, l’actualitat del país. El congrés comunista xinès crec que encara
dura ja que internet va molt malament, molt lentament. La última cosa que han
censurat és Google. Estan paranoics. És per això que no actualitzo ara molt
sovint el meu bloc ja que es quasi impossible connectar amb Blogger, ni tan sols
utilitzant el VPN (programa per navegar sense que et controlin). Parlant de
censura, quan feia de tester de mòbils hi havia tres versions diferents de l’aparell:
una pels països àrabs (ja que escriuen de dreta a esquerra), una altra per la
majoria de països del món i una versió pels xinesos. Dons bé, en aquesta última
no hi havia ni Twitter, ni Picasa, ni Youtube... ni res per l’estil. Res no ve
de sèrie i no estic segur que es pugui instal·lar sense haver de formatar el
telèfon. Pobres xinesos! Una altra curiositat, en la versió xinesa, a la
configuració regional, Taiwan apareix com una regió administrativa de Xina. En
les altres versions, com un país independent.
Ara ja fa fred, realment ha arribat l’hivern. Per les nits fa
temperatures per sota els zero graus. Sort que a casa s’està molt bé. No ens
queda una altra, aguantarem una setmana més. Ah, m’oblidava, us recordeu que
vaig anar a una conferència de rugbi com a “guiri” i em van pagar per assistir?
Doncs bé, mireu aquest enllaç, http://sports.southcn.com/s/2012-09/17/content_54944103.htm, ja que surto en una de les fotos. Ves a saber el
que deuen dir... jeje. Fins la pròxima!
Es lunes y empiezo la última semana de trabajo antes de dejar Beijing.
En unos 8 días ya nos vamos. El sábado por la noche hicimos en casa una pequeña
fiesta de despedida de los amigos que hemos hecho aquí. Preparamos unas
tortillas de patatas, pimientos, pan con tomate, una quiche, bueno, un poco de
todo. Nuestros 17 asistentes se lo comieron todo. Fue una noche divertida y muy
especial ya que nos dimos cuenta de que realmente nos vamos. Aunque siempre se
dice que ya nos veremos aquí o allí, yo ya sé que a algunos no les volveré a
ver. Siempre pasa lo mismo. También me he despedido de mis niños (y padres y
madres) de la natación, ¡ooohhh!
Ayer, después de limpiar todo y dejar pasar un poco nuestra resaca,
empezamos a "desmontar" la casa. Unas cosas las daremos a los amigos,
otras las dejaremos para que nos las guarden (y las envíen a Shanghai) y unas
pocas las llevaremos con nosotros. Ahora viene la difícil elección de saber que
dejamos aquí y que pondremos en la mochila. Menos mal que no tenemos muchas
cosas. Ayer mismo también me afeité por última vez y no lo volveré a hacer
hasta que llegue a Barcelona. A ver si puedo aguantar.
Ahora, la actualidad del país. El congreso comunista chino creo que
todavía dura ya que internet va muy mal, muy lentamente. La última cosa que han
censurado es Google. Están paranoicos. Es por eso que no actualizo ahora muy a
menudo mi blog ya que es casi imposible conectar con Blogger, ni siquiera
utilizando el VPN (programa para navegar sin que te controlen). Hablando de
censura, cuando hacía de tester de móviles había tres versiones diferentes del
aparato: una para los países árabes (ya que escriben de derecha a izquierda),
otra para la mayoría de países del mundo y una versión para los chinos. Pues
bien, en esta última no había ni Twitter, ni Picasa, ni Youtube... ni nada por
el estilo. Nada viene de serie y no estoy seguro de que se pueda instalar sin
tener que formatear el teléfono. ¡Pobres chinos! Otra curiosidad, en la versión
china, en la configuración regional, Taiwán aparece como una región administrativa
de China. En las otras versiones, como un país independiente.
Ahora ya hace frío, realmente ha llegado el invierno. Por las noches
hace temperaturas por debajo de los cero grados. Suerte que en casa se está muy
bien. No nos queda otra, aguantaremos una semana más. Ah, me olvidaba, ¿os recordáis
que fui a una conferencia de rugby como "guiri" y me pagaron para
asistir? Pues bien, mirad este enlace, http://sports.southcn.com/s/2012-09/17/content_54944103.htm, ya que salgo en una de las fotos. A saber
lo que deben decir... jeje. ¡Hasta la próxima!
Miki Chang
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada