Ara estic....

12.11.12

Festa d’acomiadament/ Fiesta de despedida

Amb els amics de Beijing
És dilluns i començo l’última setmana de feina abans de deixar Beijing. En uns 8 dies ja marxem. El dissabte per la nit vàrem fer a casa una petita festa d’acomiadament dels amics que hem fet aquí. Vàrem preparar unes truites de patates, pebrots, pa amb tomàquet, una quiche, bé, una mica de tot. Els nostres 17 assistents s’ho van menjar tot. Va ser una nit divertida i molt especial ja que ens vàrem adonar que realment marxem. Encara que sempre es diu que ja ens veurem aquí o allà, jo ja sé que a alguns no els tornaré a veure. Sempre passa el mateix. També em vaig acomiadant dels meus nens (i pares i mares) de la natació, ooohhh!!!

Ahir, després de netejar tot i deixar passar una mica la nostra ressaca, vàrem començar a “desmuntar” la casa. Unes coses les donarem als amics, altres les deixarem perquè ens les guardin (i les enviïn a Shanghai) i unes poques les portarem amb nosaltres. Ara ve la difícil elecció de saber que deixem aquí i que posarem a la motxilla. Menys mal que no tenim moltes coses. Ahir mateix també em vaig afaitar per última vegada i no ho tornaré a fer fins que arribi a Barcelona. A veure si puc aguantar.
Ara, l’actualitat del país. El congrés comunista xinès crec que encara dura ja que internet va molt malament, molt lentament. La última cosa que han censurat és Google. Estan paranoics. És per això que no actualitzo ara molt sovint el meu bloc ja que es quasi impossible connectar amb Blogger, ni tan sols utilitzant el VPN (programa per navegar sense que et controlin). Parlant de censura, quan feia de tester de mòbils hi havia tres versions diferents de l’aparell: una pels països àrabs (ja que escriuen de dreta a esquerra), una altra per la majoria de països del món i una versió pels xinesos. Dons bé, en aquesta última no hi havia ni Twitter, ni Picasa, ni Youtube... ni res per l’estil. Res no ve de sèrie i no estic segur que es pugui instal·lar sense haver de formatar el telèfon. Pobres xinesos! Una altra curiositat, en la versió xinesa, a la configuració regional, Taiwan apareix com una regió administrativa de Xina. En les altres versions, com un país independent.
Ara ja fa fred, realment ha arribat l’hivern. Per les nits fa temperatures per sota els zero graus. Sort que a casa s’està molt bé. No ens queda una altra, aguantarem una setmana més. Ah, m’oblidava, us recordeu que vaig anar a una conferència de rugbi com a “guiri” i em van pagar per assistir? Doncs bé, mireu aquest enllaç, http://sports.southcn.com/s/2012-09/17/content_54944103.htm, ja que surto en una de les fotos. Ves a saber el que deuen dir... jeje. Fins la pròxima!

Es lunes y empiezo la última semana de trabajo antes de dejar Beijing. En unos 8 días ya nos vamos. El sábado por la noche hicimos en casa una pequeña fiesta de despedida de los amigos que hemos hecho aquí. Preparamos unas tortillas de patatas, pimientos, pan con tomate, una quiche, bueno, un poco de todo. Nuestros 17 asistentes se lo comieron todo. Fue una noche divertida y muy especial ya que nos dimos cuenta de que realmente nos vamos. Aunque siempre se dice que ya nos veremos aquí o allí, yo ya sé que a algunos no les volveré a ver. Siempre pasa lo mismo. También me he despedido de mis niños (y padres y madres) de la natación, ¡ooohhh!
Ayer, después de limpiar todo y dejar pasar un poco nuestra resaca, empezamos a "desmontar" la casa. Unas cosas las daremos a los amigos, otras las dejaremos para que nos las guarden (y las envíen a Shanghai) y unas pocas las llevaremos con nosotros. Ahora viene la difícil elección de saber que dejamos aquí y que pondremos en la mochila. Menos mal que no tenemos muchas cosas. Ayer mismo también me afeité por última vez y no lo volveré a hacer hasta que llegue a Barcelona. A ver si puedo aguantar.
Ahora, la actualidad del país. El congreso comunista chino creo que todavía dura ya que internet va muy mal, muy lentamente. La última cosa que han censurado es Google. Están paranoicos. Es por eso que no actualizo ahora muy a menudo mi blog ya que es casi imposible conectar con Blogger, ni siquiera utilizando el VPN (programa para navegar sin que te controlen). Hablando de censura, cuando hacía de tester de móviles había tres versiones diferentes del aparato: una para los países árabes (ya que escriben de derecha a izquierda), otra para la mayoría de países del mundo y una versión para los chinos. Pues bien, en esta última no había ni Twitter, ni Picasa, ni Youtube... ni nada por el estilo. Nada viene de serie y no estoy seguro de que se pueda instalar sin tener que formatear el teléfono. ¡Pobres chinos! Otra curiosidad, en la versión china, en la configuración regional, Taiwán aparece como una región administrativa de China. En las otras versiones, como un país independiente.
Ahora ya hace frío, realmente ha llegado el invierno. Por las noches hace temperaturas por debajo de los cero grados. Suerte que en casa se está muy bien. No nos queda otra, aguantaremos una semana más. Ah, me olvidaba, ¿os recordáis que fui a una conferencia de rugby como "guiri" y me pagaron para asistir? Pues bien, mirad este enlace, http://sports.southcn.com/s/2012-09/17/content_54944103.htm, ya que salgo en una de las fotos. A saber lo que deben decir... jeje. ¡Hasta la próxima!

Miki Chang

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada