Shwedagon Paya |
Ja s’està acabant el nostre viatge per Myanmar. Els dos últims dies els
passem a Yangon, l’anterior capital del país. Venim de la platja, de la tranquil·litat,
i ens endinsem de ple a la gran ciutat, al caos. Fa uns tres dies vàrem passar
per aquí però era de nit i clar, no ens vàrem adonar gaire del que era aquesta
gran urbe.
Doncs bé, Yangon o Rangun (com l’anomenaven abans) té uns 4 milions i
mig d’habitants. Hem estat a Mandalay, la segona ciutat del país, i no té res a
veure. Aquí hi ha semàfors, edificis alts, carrers asfaltats, moviment després
de les 8h de la nit... Ah, i no hi ha motos en el centre. Pel que diuen, fa
anys una moto va xocar amb el cotxe d’un alt mandatari birmà i aquest va
prohibir-les. Realment no les he vist. Passejant per la ciutat també te n’adones
de la quantitat de generadors elèctrics que hi ha “aparcats” a sobre de les
voreres els quals s’engeguen quan hi ha talls d’electricitat.
Haig de confessar que Mandalay és molt més interessant, per mi. Poca
cosa a fer a Yangon i poques coses per veure. Hi ha molts turistes però crec
que el motiu és que el seu avió surt i arriba des del seu aeroport. Això sí, no
et pots perdre la visita a Shwedagon Paya, una enorme pagoda. A destacar la seva
cúpula daurada il·luminada durant la nit. Tinc fotos, mireu-les aquí: Yangon
El concert, amb la gran pagoda de fons |
Volíem aprofitar aquests últims dies per fer algunes compres però
realment Myanmar no és un país que destaqui pels seus productes artesanals,
vaja! El que sí vàrem fer, i de casualitat, és assistir a un concert de música.
Fins aquí tot normal. El que va fer especial aquest esdeveniment és que era el
primer concert musical amb artistes internacionals a Myanmar després de tots
aquests anys de repressió. Nosaltres hi érem! (per cert, no em sonava cap dels
cantants, ups!)
Un dia i mig aquí és més que suficient. Fa calor però dintre de poc
encara en farà més ja que estarem a Bangkok. Birmània, quin gran país i quina
gent més simpàtica! En el pròxim escrit us explicaré algunes curiositats, ok?
Ya se está terminando nuestro viaje por Myanmar. Los dos últimos días
los pasamos en Yangon, la anterior capital del país. Venimos de la playa, de la
tranquilidad, y nos adentramos de lleno en la gran ciudad, en el caos. Hace
unos tres días pasamos por aquí pero era de noche y claro, no nos dimos cuenta de
lo que era esta gran urbe.
Pues bien, Yangon o Rangún (como lo llamaban antes) tiene unos 4
millones y medio de habitantes. Hemos estado en Mandalay, la segunda ciudad del
país, y no tiene nada que ver. Aquí hay semáforos, edificios altos, calles
asfaltadas, movimiento después de las 8h de la noche... Ah, y no hay motos en
el centro. Por lo que dicen, hace años una moto chocó con el coche de un alto
mandatario birmano y éste las prohibió. Realmente no las he visto. Paseando por
la ciudad también te das cuenta de la cantidad de generadores eléctricos que
hay "aparcados" encima de las aceras que se ponen en marcha cuando
hay cortes de electricidad.
Debo confesar que Mandalay es mucho más interesante, para mí. Poco que
hacer en Yangon y pocas cosas por ver. Hay muchos turistas pero creo que el
motivo es que su avión sale y llega desde su aeropuerto. Eso sí, no te puedes
perder la visita a Shwedagon Paya, una enorme pagoda. A destacar su cúpula
dorada iluminada durante la noche. Tengo fotos, míralas aquí: Yangón
Queríamos aprovechar estos últimos días para hacer algunas compras
pero realmente Myanmar no es un país que destaque por sus productos
artesanales, ¡vaya! Lo que sí hicimos, y de casualidad, es asistir a un
concierto de música. Hasta aquí todo normal. Lo que hizo especial este evento
es que era el primer concierto musical con artistas internacionales en Myanmar
después de todos estos años de represión. ¡Nosotros estuvimos! (Por cierto, no
me sonaba ninguno de los cantantes, ¡ups!)
Un día y medio aquí es más que suficiente. Hace calor pero dentro de poco
todavía más ya que estaremos en Bangkok. Birmania, ¡qué gran país y qué gente
más simpática! En el próximo escrito os explicaré algunas curiosidades, ¿ok?
Miki Labà
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada