Al dia següent ja toca fer una mica de “turisqueo”. Anunciàvem pluges i mal temps per els dies que estaríem a Istambul i aquest cop els del temps l'han encertada. Plou i fa fred i la veritat, no portem roba adequada per aquest clima ja que tot el que portem és pel calor indi. Tot i així, ens abriguem com podem i cap el centre. Istambul s'anomenava abans Constantinoble i també Bizanci...una mica de culturilla no està mal, no?
La nostra casa es troba a la part asiàtica i cada cop hem d'agafar un vaixell per creuar el riu Bósforo i passar a la part europea que és on es troba la zona antiga de la ciutat i la més interessant. Les mesquites, més de 2.500, i els seus minarets (torres) es veuen per tota la ciutat però, sens dubte, la més maca és la mesquita blava amb els seus 6 minarets. També visitem, com no, el monument més important d'Istambul, Santa Sofia, una església transformada en mesquita quan els otomans van conquerir aquestes terres. Ens perdem pel “Gran Bazaar” ple de tendes de tots tipus i ens passegem per els mercat de les espècies.
Un dels meus objectius a Istambul era menjar un Kebab i el vaig complir unes quantes vegades, jeje. Després de caminar sense parar sota la pluja i passant fred, res millor que descansar fumant la famosa pipa turca anomenada Narguile. Jo, ja sabeu que no fumo però aquest cop vaig fer una excepció per empassar-me el fum amb aroma a poma. A la tornada a casa, els cants dels imans (aquest cop no són els de les neveres, je) des de les innumerables mesquites envaeixen la ciutat.
Un cop a casa i després d'assecar-nos ja que estàvem ben xops, que millor que amb el partit del Barça amb aficionades turques culés. Menys mal que el Barça va guanyar sinó a aquestes els hi dona algo, jeje. Quina afició!!!
Ja hem de marxar després de tres dies. El mal temps ha fet que no podem gaudir al cent per cent d'aquesta gran ciutat. Però això ha quedat contrarestat amb l'hospitalitat dels nostres amfitrions, que en contra de la nostra voluntat, ens conviden a a sopar en un restaurant típic turc. No us dic el que vaig menjar per que no me'n recordo...ups!! També ens porten a l'aeroport sense demanar-ho. No podem demanar més. Quina amabilitat...gracies Cidem i Apo, us esperem a Barcelona!!
Al día siguiente ya toca hacer algo de “turisqueo”. Anunciaban lluvias y mal tiempo para los días que estaríamos en Estambul y esta vez los del tiempo lo han acertado. Llueve y hace frío y la verdad, no traemos ropa adecuada para este clima ya que todo lo que llevamos es para el calor indio. Aún así, nos abrigamos cómo podemos y hacia el centro. Estambul se denominaba antes Constantinopla y también Bizancio...algo de culturilla no está mal, no?
Nuestra casa se encuentra en la parte asiática y cada vez tenemos que coger un barco para cruzar el río Bósforo y pasar a la parte europea que es dónde se encuentra la zona antigua de la ciudad y la más interesante. Las mezquitas, más de 2.500, y sus minaretes (torres) se ven por toda la ciudad pero, sin duda, la más bonita es la mezquita azul con sus 6 minaretes. También visitamos, como no, el monumento más importante de Estambul, Santa Sosia, una iglesia transformada en mezquita cuando los otomanos conquistaron estas tierras. Nos perdemos por el “Grand Bazaar” lleno de tiendas de todo tipo y nos paseamos por el mercado de las especies.
Uno de mis objetivos en Estambul era comer un Kebab y lo cumplí unas cuántas veces, jeje. Tras andar sin parar bajo la lluvia y pasando frío, nada mejor que descansar fumando la famosa pipa turca denominada Narguile. Yo, ya sabéis que no fumo pero esta vez hice una excepción para tragarme el humo con aroma a manzana. En la vuelta a casa, los cantos de los imanes (esta vez no son los de las neveras, je) desde las innumerables mezquitas invaden la ciudad.
Un vez a casa y tras secarnos ya que estábamos bien mojados, que mejor que con el partido del Barça con forofas turcas culés. Menos mal que el Barça ganó sino a estas les da algo, jeje. Qué afición!!!
Ya tenemos que irnos después de tres días. El mal tiempo ha hecho que no podamos disfrutar al cien por ciento de esta gran ciudad. Pero esto ha quedado contrarrestado con la hospitalidad de nuestros anfitriones, que en contra de nuestra voluntad, nos invitan a a cenar en un restaurante típico turco. No os digo lo que comí por que no me recuerdo...ups!! También nos llevaron al aeropuerto sin pedirlo. No podemos pedir más. Qué amabilidad...gracias Cidem y Apo, os esperamos en Barcelona!!
Miki Kebab
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada