Abans d'arribar a la Índia, hem de fer escala a Dubai. Arribem a les 6h del matí i el nostre següent avió no surt fins les 22h. Això vol dir que tenim unes quantes horetes per visitar la ciutat i sobretot, el meu objectiu, el Burj Khalifa, l'edifici més alt del món.
El viatge ha estat curt, unes 4 horetes, així que no hem pogut dormir molt. La nostra companyia aeria és Air Aràbia, una “low cost” d'aquestes terres. Per tant, no serveixen alcohol, ni tan sols es pot beure. Abans d'enlairar-nos i pels altaveus de l'avió hem hagut d'escoltar la “plegaria del viatger”...Alà per aquí i Alà per allà...i no he pogut evitar fer un somriure (interior, es clar) al mateix temps que pensava...quin mal rotllo, no, abans de començar el vol? jeje.
El primer que em sobte és a l'aeroport mateix ja que el McDonald's està escrit en àrab, je, graciós i molts homes vestits amb “xilabes” i amb el cap cobert a l'estil dels “jeques” que hem vist a les pel·lícules. Clar, no em d'oblidar que estem als Emirats Àrabs Units. Tot i així no hi havia moltes dones amb Burka i moltes portaven el cabell sense cobrir-se'l. Sota el “Caftan” (xilabes per dones) moltes dones també amb sabates de tacons super alts. Podríem dir que van molt “fashion” per dins. També em sobte la temperatura, ja que aquí ja no fa fred. A les 6h del matí ja estem a 25º. No puc imaginar-me al migdia.
Dubai és una ciutat al costat del mar i sorgeix al ben mig del desert. Miris on miris veus sorra per tot arreu. La població és 1'5 milions de persones de les quals el 80% són estrangers, principalment asiàtics que venen a treballar aquí. Hi ha la part antiga on podem trobar, per exemple, el mercat d'or i un mercat d'espècies. I la part nova que no té res a veure amb l'anterior: edificis alts i moderns, centres comercials, cases luxoses, zones residencials per estrangers, llacs artificials i molts i molts gratacels encara en construcció. És una part de la ciutat totalment nova i ningú diria que estem al mig d'un desert.
Ens movem per la ciutat amb metro (i el seu aire condicionat), en el qual sempre hi ha una part reservada sol per a dones. La veritat és que ciutat es veu molt neta i segura. Anem a veure el Burj Al Arab, l'hotel més luxós del món (unes 7 estrelles diuen). El veiem des de lluny, es clar. És aquest que tantes vegades heu vist per la tele i que té forma de vela.
I per fi arriba el moment. Ja estem a uns 35º i amb núvols però a les 17h tenim hora per pujar al Burg Khalifa. Sol veure'l des de lluny ja impressiona amb els seus 800 metres d'alçada. Pugem a l'ascensor i en uns 60 segons ja estem al pis 124. Quasi no ho he notat i ja hem pujat a 400 metres d'alçada i és que als turistes no ens deixen pujar més a dalt. És igual, des d'aquí i a pesar de la mala visibilitat tenim unes vistes increïbles. Els altres gratacels es veuen petits i quasi no veiem les persones que hi ha per abaix. Vaja cangueli!!!
Ja està, ja he fet tot el que volia fer i ràpidament anem cap a l'aeroport. El calor, les poques hores de son i l' anar cap aquí i cap allà han acabat quasi amb nosaltres. I ara, tres hores més d'avió. Quasi no podrem dormir però! Qui diu que la vida d'un “motxilero” és fàcil???
Antes de llegar a la India, tenemos que hacer escala en Dubai. Llegamos a las 6h de la mañana y nuestro siguiente avión no sale hasta las 22h. Esto quiere decir que tenemos unas cuántas horillas para visitar la ciudad y sobre todo, mi objetivo, el Burj Khalifa, el edificio más alto del mundo.
El viaje ha sido corto, unas 4 horas, así que no hemos podido dormir mucho. Nuestra compañía aérea es Air Arabia, una “low cost” de estas tierras. Por lo tanto, no sirven alcohol, ni siquiera se puede beber. Antes de despegar y por los altavoces del avión hemos tenido que escuchar la “plegaría del viajero”...Alà por aquí y Alà por allá...y no he podido evitar hacer una sonrisa (interior, claro) al mismo tiempo que pensaba...qué mal rollo, no, antes de empezar el vuelo? jeje.
Lo primero que me llama la atención es en el aeropuerto mismo ya que el McDonald's está escrito en árabe, je, gracioso y muchos hombres vestidos con “chilabas” y con la cabeza cubierta al estilo de los “jeques” que hemos visto en las películas. Claro, no hay que olvidar que estamos en los Emiratos Árabes Unidos. Aún así no había muchas mujeres con Burka y muchas llevaban el cabello sin cubrir. Bajo el “Caftan” (chilabas para mujeres) muchas mujeres también con zapatos de tacones super altos. Podríamos decir que van muy “fashion” por dentro. También me choca la temperatura, ya que aquí ya no hace frío. A las 6h de la mañana ya estamos a 25º. No puedo imaginarme al mediodía.
Dubai es una ciudad junto al mar y surge en el medio del desierto. Mires dónde mires ves arena por todas partes. La población es 1'5 millones de personas de las cuales el 80% son extranjeros, principalmente asiáticos que vienen a trabajar aquí. Hay la parte antigua dónde podemos encontrar, por ejemplo, el mercado de oro y un mercado de especies. Y la parte nueva que no tiene nada a ver con la anterior: edificios altos y modernos, centros comerciales, casas lujosas, zonas residenciales para extranjeros, lagos artificiales y muchos y muchos rascacielos todavía en construcción. Es una parte de la ciudad totalmente nueva y nadie diría que estamos en medio de un desierto.
Nos movemos por la ciudad en metro (y su aire acondicionado), en el cual siempre hay una parte reservada solo para mujeres. La verdad es que la ciudad se ve muy limpia y segura. Vamos a ver el Burj Al Arab, el hotel más lujoso del mundo (unas 7 estrellas dicen). Lo vemos desde lejos, claro. Es este que tantas veces habéis visto por la tele y que tiene forma de vela.
Y al fin llega el momento. Ya estamos a unos 35º y con nubes pero a las 17h tenemos hora para subir al Burg Khalifa. Solo verlo desde lejos ya impresiona con sus 800 metros de altura. Subimos al ascensor y en unos 60 segundos ya estamos en el piso 124. Casi no lo he notado y ya hemos subido a 400 metros de altura y es que a los turistas no nos dejan subir más arriba. Es igual, desde aquí y a pesar de la mala visibilidad tenemos unas vistas increíbles. Los otros rascacielos se ven pequeños y casi no vemos a las personas que hay por abajo. Vaya canguelo!!!
Ya está, ya he hecho todo lo que quería hacer y rápidamente nos vamos hacia el aeropuerto. El calor, las pocas horas de sueño y el ir de aquí y para allá han acabado casi con nosotros. Y ahora, tres horas más de avión. Casi no podremos dormir!! Quien dice que la vida de un “mochilero” es fácil???
Miki Khalifa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada