Doncs ja fa més d’un mes i mig que estic buscant una altra feina
complementaria a la de natació però de moment res de res. És que ni tan sols hi
ha ofertes a les pàgines web habituals. Potser les empreses tenen por de posar
els anuncis demanant estrangers per treballar ja que estem al mig d’aquesta
campanya en contra del treball il·legal. Haig de dir que avui mateix he respòs
a dos anuncis que han sortit aquesta setmana. Per sort, amb la natació vaig
tirant i, a més, en l’última setmana del mes ja començo un intensiu que
suposarà més hores i més iuans. Menys mal, hem d’estalviar per anar a Malàisia.
Si em quedés sense feina per alguna raó, l’opció més fàcil per tornar a
treballar és ser professor d’anglès. D’això hi ha moltes ofertes de treball.
Els xinesos tenen clar que han d’aprendre anglès i els professors d’aquesta
llengua estan molt sol·licitats. Principalment busquen nadius però també
accepten els que no ho són i tenen un bon nivell d’anglès. És el cas del Breo.
Ha optat per aquesta opció i ja està fent entrevistes. Tot i així, l’agència
que li busca feina li demana que digui que és escocès quan faci la presentació
a l’escola. El seu nom quan farà de professor serà Mat. Increïble, no?
Avui mateix a la nit, concretament al voltant de les 3h de la matinada,
agafem un tren per anar a Datong. Es tracta d’una ciutat industrial del nord de
Xina gens interessant. Llavors, per què anem allà? Bé, a prop es troben unes
coves amb estàtues budistes i un monestir enganxat a la roca que s’anomena El
Monestir Penjant. Ja us explicaré una mica més el dilluns ja que passarem el
cap de setmana allà.
A Xina, els bitllets de tren no es poden comprar amb més de 10 dies d’antelació.
Doncs bé, exactament 10 dies abans de la data d’anar a Datong i a les 9h del
matí, que és quan obren l’oficina de venda de bitllets, vaig anar a
comprar-los. Hi ha bastants trens que van a aquesta ciutat però, sospitosament,
tots els bitllets estaven venuts i només vàrem poder comprar els del tren de
les 3h de la matinada. En minuts els han acabat tots. Encara no m’ho explico i
això dóna a pensar que hi ha alguna cosa estranya. Potser les agències de
viatges els compren pels seus clients o potser hi ha gent que en compra molts
per vendre’ls més cars. No ho sé. Sigui com sigui no sembla molt just o legal
ja que tenen alguna manera de fer-ho abans que la majoria de la gent. Aquesta
és la meva teoria. Bé, encara que no són de l’hora que volia, el més important
és que tenim els bitllets i que per fi passarem un cap de setmana fora de
Beijing.
Pues ya hace más de un mes y medio que estoy buscando otro trabajo
complementario al de natación pero de momento nada de nada. Es que ni siquiera
hay ofertas en las páginas web habituales. Quizás las empresas tienen miedo de
poner los anuncios pidiendo extranjeros para trabajar ya que estamos en medio
de esta campaña en contra del trabajo ilegal. Debo decir que hoy mismo he
respondido a dos anuncios que han salido esta semana. Por suerte, con la
natación voy tirando y, además, en la última semana del mes ya empiezo un
intensivo que supondrá más horas y más yuanes. Menos mal, tenemos que ahorrar
para ir a Malasia.
Si me quedara sin trabajo por alguna razón, la opción más fácil para
volver a trabajar es ser profesor de inglés. De esto hay muchas ofertas de trabajo.
Los chinos tienen claro que deben aprender inglés y los profesores de esta
lengua están muy solicitados. Principalmente buscan nativos pero también
aceptan los que no lo son y tienen un buen nivel de inglés. Es el caso de Breo.
Ha optado por esta opción y ya está haciendo entrevistas. Sin embargo, la
agencia que le busca trabajo le pide que diga que es escocés cuando haga la
presentación en la escuela. Su nombre cuando hará de profesor será Mat.
Increíble, ¿no?
Hoy mismo por la noche, concretamente alrededor de las 3h de la
madrugada, tomamos un tren para ir a Datong. Se trata de una ciudad industrial
del norte de China nada interesante. Entonces, ¿por qué vamos allí? Bueno,
cerca se encuentran unas cuevas con estatuas budistas y un monasterio pegado a
la roca que se llama El Monasterio Colgante. Ya os explicaré un poco más el
lunes ya que pasaremos el fin de semana allí.
En China, los billetes de tren no se pueden comprar con más de 10 días
de antelación. Pues bien, exactamente 10 días antes de la fecha de ir a Datong
y a las 9h de la mañana, que es cuando abren la oficina de venta de billetes,
fui a comprarlos. Hay bastantes trenes que van a esta ciudad pero,
sospechosamente, todos los billetes estaban vendidos y sólo pudimos comprar los
del tren de las 3h de la madrugada. En minutos los han acabado todos. Todavía
no me lo explico y eso da a pensar que hay algo raro. Quizás las agencias de
viajes los compran para sus clientes o quizás hay gente que compra muchos para
venderlos más caros. No lo sé. Sea como sea no parece muy justo o legal ya que
tienen alguna manera de hacerlo antes que la mayoría de la gente. Esta es mi teoría.
Bueno, aunque no son a la hora que quería, lo más importante es que tenemos los
billetes y que por fin pasaremos un fin de semana fuera de Beijing.
Miki Chang
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada