Per fi, després de dos mesos treballant només unes quantes hores a la
setmana, ha arribat el moment de deixar el sofà i fer alguna cosa més. Aquesta
setmana ja començo a fer un intensiu a la piscina. Això significa que
treballaré cada dia, excepte caps de setmana. Tranquils, no m’estressaré ja que
només seran tres hores cada jornada.
Ahir i avui, sense demanar-ho, també he treballat per la meva antiga
empresa de mòbils. Em van trucar per sorpresa per fer unes revisions d’espanyol.
Diner fàcil que dic jo. Em vaig trobar a uns quants ex-companys de feina que
també els van cridar per revisar els seus idiomes respectius. La setmana que ve
treballaré unes hores més en una altre empresa, també corregint l’espanyol.
Bé, sembla que això s’anima i que comença a haver-hi més ofertes de
feina. Menys mal. Dic menys mal perquè el dia 12 del mes que ve marxem cap a Malàisia
durant tres setmanes. Com podeu imaginar, no cobraré ni un iuan durant aquest
temps ja que el meu contracte no contempla aquesta opció. Contracte? Quin
contracte? Per sort, em guarden la feina i en quant torni de les vacances, a treballar
sense esperar ni un dia. Haig de confessar que el meu “jefe” de natació és molt
bona persona. He tingut sort. El Breo també ha tingut sort i per fi ha trobat
feina. Felicitats!
El divendres passat va tocar anar a sopar a casa d’una amics espanyols
que tenim a Beijing. Feia temps que no menjava menjar de la terra. El “jamón”, la
truita de patates, el formatge i l’amanida es van acabar ràpidament. Ah, tot
acompanyat d’un bon vinet. A veure quan ens tornen a convidar, jeje.
La setmana passada vàrem firmar l’extensió del contracte de lloguer de la
casa fins a finals d’octubre. La propietària de la casa ens va donar totes les
facilitats del món. Què amable! Si tot va bé, per aquelles dates ja iniciarem
el retorn cap a Europa però ho farem amb una parada en un lloc d’Àsia. Segurament
serà Myanmar (Birmània) però ja us informaré en el seu degut moment. Però tranquils,
per nadal estaré a Granollers.
Estem quasi al juliol i ara comencen les pluges. No és una època de pluges
com ho pot ser a les zones tropicals, no us espanteu. Tot i així, porta tota la
setmana plovent i els dies que no plou està ennuvolat. Podem dir que fa uns 10
dies que no hem vist el sol.
Espero que faci bo per aquest cap de setmana ja que anem a un festival
de música. Fins aquí tot normal, no? Doncs no. No és un festival normal i
corrent ja que es fa a sobre d’un portaavions. Sí, ho heu sentit bé, un
portaavions de guerra rus. Fotos i escrit a partir del dilluns. Fet!
Por fin, después de dos meses trabajando sólo unas cuantas horas a la
semana, ha llegado el momento de dejar el sofá y hacer algo más. Esta semana ya
empiezo a hacer un intensivo en la piscina. Esto significa que trabajaré cada
día, excepto fines de semana. Tranquilos, no me estresaré ya que sólo serán
tres horas cada jornada.
Ayer y hoy, sin pedirlo, también he trabajado para mi antigua empresa
de móviles. Me llamaron por sorpresa para hacer unas revisiones de español.
Dinero fácil que digo yo. Me encontré a unos cuantos ex-compañeros de trabajo
que también les llamaron para revisar sus idiomas respectivos. La semana que
viene trabajaré unas horas más en otra empresa, también corrigiendo el español.
Bueno, parece que esto se anima y que empieza a haber más ofertas de
trabajo. Menos mal. Digo menos mal porque el día 12 del mes que viene nos vamos
a Malasia durante tres semanas. Como podéis imaginar, no cobraré ni un yuan
durante este tiempo ya que mi contrato no contempla esta opción. ¿Contrato?
¿Qué contrato? Por suerte, me guardan el trabajo y en cuanto vuelva de las
vacaciones, a trabajar sin esperar ni un día. Debo confesar que mi jefe de
natación es muy buena persona. He tenido suerte. Breo también ha tenido suerte
y por fin ha encontrado trabajo. ¡Felicidades!
El viernes pasado tocó ir a cenar a casa de unos amigos españoles que
tenemos en Beijing. Hacía tiempo que no comía comida de casa. El jamón, la
tortilla de patatas, el queso y la ensalada se acabaron rápidamente. Ah, todo
acompañado de un buen vinito. A ver cuando nos vuelven a invitar, jeje.
La semana pasada firmamos la extensión del contrato de alquiler de la
casa hasta finales de octubre. La dueña de la casa nos dio todas las
facilidades del mundo. ¡Qué amable! Si todo va bien, por aquellas fechas ya
iniciaremos el regreso hacia Europa pero lo haremos con una parada en un lugar
de Asia. Seguramente será Myanmar (Birmania) pero ya os informaré en su debido
momento. Pero tranquilos, para navidad estaré en Granollers.
Estamos casi en julio y ahora empiezan las lluvias. No es una época de
lluvias como lo puede ser en las zonas tropicales, no os asustéis. Aún así,
lleva toda la semana lloviendo y en los días que no llueve está nublado.
Podemos decir que hace unos 10 días que no hemos visto el sol.
Espero que haga buen tiempo este fin de semana ya que vamos a un
festival de música. Hasta aquí todo normal, ¿no? Pues no. No es un festival
normal y corriente ya que se hace en un portaaviones. Sí, lo habéis oído bien,
un portaaviones de guerra ruso. Fotos y escrito a partir del lunes. ¡Hecho!
Miki Chang
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada