| No durians |
Una de les coses que caracteritzen Singapur és que hi ha moltes
normatives i moltes coses prohibides. Pels carrers, als transports públics, als
hotels... arreu hi ha cartells amb coses que no es podem fer i amb la seva conseqüent
multa. Una d’aquestes coses vetades és el durian (també a altres països d'Àsia). És una fruita molt típica del
sud-est asiàtic. És molt gran, com un meló, i pesa varis quilos. És fàcil de reconèixer
per la seva pell dura exterior de punxes però el que realment és característic
en ell és que fa molta olor, pudor diria jo. Sense veure’l, ja saps que el
durian és a prop. En canvi, te un bon sabor. Aquest intens olor fa que en molts
llocs estigui prohibit entrar-los, com per exemple, transports públics, hotels,
centres comercials... i amb raó. El nom de la foto, fàcil avui: “No durians”.
(També us penjo la foto d’un durian de veritat perquè sapigueu com és realment,
encara que ja us he dit que el reconeixereu sense problemes per la pudor que
fa, jeje)
Miki Raffles

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada