| Afaitant-me a KL |
I ja està, el nostre viatge ja s’està acabant. Ens queden dos dies i
els passarem a Kuala Lumpur (KL), la capital de Malàisia. És fàcil arribar des
de Melaka a KL. Un bus, també de luxe, ens porta fins la nostra destinació en només
dues hores.
Bé, després de passar dues setmanes dormint a “hostels” amb aigua
freda, bitxos, amb calor i soroll, hem decidit fer-nos un petit regal i hem
trobat un hotel de 4 estrelles molt bé de preu. De fet, ens costa uns 20 euros
la nit. Les habitacions estan molt bé, la piscina no està mal i la vista no pot
ser millor: les Torres Petronas. Tot i així, tots hem coincidit que no arriba a
4 estrelles sinó a 3 estrelles i mitja, je. Per fi hem pogut dormir una nit
sencera sense rascar-nos... ups!
Els dos dies a KL han estat fàcils. Hem fet una mica més de “turiskeo” (sense
estressar-nos), ens hem banyat a la piscina de l’hotel, hem visitat algun dels innumerables
centres comercials de la ciutat, hem anat a fer unes copes i jo m’he afaitat en
una barberia índia després de 20 dies. Quina cara més suau que m’ha quedat!
Poca cosa més que explicar. El Ramadà fa uns dies que ha començat però
la veritat és que no ho hem notat gaire o res. Clar, només hem anat al llocs turístics
i no hem visitat la Malàisia profunda. Hem vist el més interesant del país. Bé,
de la península. Ara ens faltaria veure la part que es troba a l’illa de
Borneo, la qual es comparteix amb Indonèsia i amb un petit país anomenant
Brunei. Una altra vegada serà.
Com a anècdota final us puc explicar que una de les nit vàrem anar a la
discoteca de la segona planta de l’hotel. S’anomenava “Bombay Palace”, el nom
ja té tela. A mida que ens acostàvem, els passadissos passaven de ser d’un 4
estrelles a un “hostel”. A la porta del local hi havia un cartell on es podia
llegir que estava prohibit beure i fumar a la pista de ball. Bé, es pot
considerar normal. El que passa es que també posava que no es podia ballar a la
pista de ball. Com??? A l’entrar, ja vàrem saber per què. Hi havia poca llum i
unes noies amb saris i amb poc sentit del ritme eren al mig de la pista ballant
algun tipus de música asiàtica o àrab. Al voltant, gent mirant, la majoria
homes. Un dels encarregats, junt amb tres homes més, es va acostar i ens va dir
si volíem una taula o que què volíem. Ens vàrem mirar, i amb un somriure a la
boca tots vàrem coincidir: no era el que realment buscàvem. Vàrem donar mitja
volta i cap a l’habitació. Quin lloc més estrany i sospitós! I en un hotel de 4
estrelles...
L’Stephane només es queda una nit ja que torna a Barcelona un dia abans
que nosaltres tornem a Beijing. Els tres que quedem, l’últim dia i amb cara de
pena ens dirigim a l’aeroport. Ara ens queden uns mesos més de feina a Beijing
i a començar a preparar el nostre pròxim viatge. Creiem que serà Myanmar
(Birmània) però ja us ho acabaré de confirmar. Ens veiem a la capital xinesa!
Y ya está, nuestro viaje ya se está acabando. Nos quedan dos días y
los pasaremos en Kuala Lumpur (KL), la capital de Malasia. Es fácil llegar
desde Melaka a KL. Un bus, también de lujo, nos lleva hasta nuestro destino en
sólo dos horas.
Bueno, después de pasar dos semanas durmiendo en "hostels" con
agua fría, bichos, con calor y ruido, hemos decidido hacernos un pequeño regalo
y hemos encontrado un hotel de 4 estrellas muy bien de precio. De hecho, nos
cuesta unos 20 euros la noche. Las habitaciones están muy bien, la piscina no
está mal y la vista no puede ser mejor: las Torres Petronas. Sin embargo, todos
hemos coincidido que no llega a 4 estrellas sino a 3 estrellas y media, je. Por
fin hemos podido dormir una noche entera sin rascarnos... ¡ups!
Los dos días en KL han sido fáciles. Hemos hecho un poco más de
"turiskeo" (sin estresarnos), nos hemos bañado en la piscina del
hotel, hemos visitado alguno de los innumerables centros comerciales de la
ciudad, hemos ido a tomar unas copas y yo me he afeitado en una barbería india
después de 20 días. ¡Qué cara más suave que me ha quedado!
Poco más que contar. El Ramadán hace unos días que ha comenzado pero
la verdad es que no lo hemos notado mucho o nada. Claro, sólo hemos ido a los
lugares turísticos y no hemos visitado la Malasia profunda. Hemos visto lo más
interesante del país. Bueno, de la península. Ahora nos faltaría ver la parte
que se encuentra en la isla de Borneo, la cual se comparte con Indonesia y con
un pequeño país llamando Brunei. Otra vez será.
Como anécdota final os puedo contar que una de las noche fuimos a la
discoteca de la segunda planta del hotel. Se llamaba "Bombay Palace",
el nombre ya tiene tela. A medida que nos acercábamos, los pasillos pasaban de
ser de un 4 estrellas a un "hostel". En la puerta del local había un
cartel donde se podía leer que estaba prohibido beber y fumar en la pista de
baile. Bueno, se puede considerar normal. Lo que pasa es que también ponía que
no se podía bailar en la pista de baile. ¿¿¿Cómo??? Al entrar, ya supimos por
qué. Había poca luz y unas chicas con saris y con poco sentido del ritmo
estaban en medio de la pista bailando algún tipo de música asiática o árabe.
Alrededor, gente mirando, la mayoría hombres. Uno de los encargados, junto con
tres hombres más, se acercó y nos dijo si queríamos una mesa o que qué
queríamos. Nos miramos, y con una sonrisa en la boca todos coincidimos: no era
lo que realmente buscábamos. Dimos media vuelta y hacia la habitación. ¡Qué
lugar más extraño y sospechoso! Y en un hotel de 4 estrellas...
Stephane sólo se queda una noche ya que vuelve a Barcelona un día
antes que nosotros volvemos a Beijing. Los tres que quedamos, el último día y
con cara de pena nos dirigimos al aeropuerto. Ahora nos quedan unos meses más
de trabajo en Beijing y a empezar a preparar nuestro próximo viaje. Creemos que
será Myanmar (Birmania) pero ya os lo acabaré de confirmar. ¡Nos vemos en la
capital china!
Miki Petronas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada