| Monges caminant per rebre donacions i menjar |
Hsipaw és un petit poble del nord de Birmània que es troba relativament
a prop de Xina. Això és nota ja que la influencia xinesa és important. Uns
quilòmetres més cap a l’est, tirant cap a Xina, ja és zona prohibida o
restringida pels estrangers, com a moltes parts de Birmània. Per visitar
aquestes àrees es necessari demanar un permís o simplement no es pot anar.
Hsipaw és un bon lloc per fer trekking per les muntanyes i veure alguna
de les minories ètniques que hi ha al país. Hi ha unes 135 diferents. Nosaltres aquest cop no farem cap
caminada i hem aprofitat els dies que hem estat aquí per veure el poble i els
seus voltants. En el nostre “hostel” hem tingut la millor dutxa del que portem
de viatge. Amb aigua calenta, tot un luxe. Hem visitat també una fàbrica de
“noodles” (els fideus xinesos). És curiós com els fan i els deixen assecar al
sol. Hem pres uns quants bons batuts a Mr. Shake i hem visitat el mercat a les
6h del matí per poder veure la gent que ve a comprar i vendre dels poblats dels
voltants amb els seus vestits tradicionals. Clica aquí per les fotos de Hsipaw: Hsipaw
Ens ha agradat bastant aquest poble el qual no ve de pas quan viatges
per Myanmar i s’ha de venir expressament. Nosaltres, a part de per veure la
zona, hem vingut per una altre motiu: agafar el tren ja que ens han dit que
també és tota una experiència. No es pot comprar el bitllet amb antelació i el
dia que volíem agafar el ferrocarril ens anuncien que, malauradament, ha
descarrilat. Cap dels locals està sorprès, és una cosa normal. Preguntem si al
dia següent el podem agafar i ens diuen que potser. Res és segur aquí a
Birmània.
Decidim arriscar-nos i quedar-nos un dia més i tenim sort, el tren
sembla ser que avui passarà... però amb tres hores de retràs. Bé, ens
esperarem. Finalment arriba 3 hores i mitja més tard de l’hora prevista.
L’estació és vella i les vies a vegades no es veuen ja que estan cobertes per
l’herba. Hem comprat un bitllet de classe superior però ni classe superior ni
res. Està brut i els seients són incòmodes. Ens movem cap el vagó on viatja la
gent autòctona. Molt millor. La gent ens saluda, somriu i intenta parlar amb
nosaltres. El tren va a poc a poc i els vagons es mouen d’un costat a un altre
d’una forma exagerada. A cada estació que parem hi ha molt moviment de venedors
que t’ofereixen alguna cosa per menjar a través de la finestra. Viatgeu en tren
amb nosaltres aquí: En tren per Birmània
| Viaducte de Gokteik |
El paisatge no està mal i després d’unes quantes hores arribem al punt àlgid
del trajecte: travessem el viaducte de Gokteik. És un pont de ferro construït al 1901 pels americans que fa uns 100
metres d’alçada i 670 metres de llarg. Es veu vell però impressionant. El tren
disminueix, encara més, la velocitat i poc a poc creuem d’un punt a un altre.
No es poden fer fotos però tothom ho fa, si més no, treuen el cap per la
finestra. Espectacular! Just minuts després ja es fa de nit. Encara ens queden
unes quantes hores fins a Mandalay, la nostra destinació final. Una estació
abans, baixem del tren i intentem agafar un bus per arribar unes hores més
aviat, ja que el tren és molt, molt lent. No hi ha més autobusos però tenim
sort, trobem una pick-up. Demà us explicaré més perquè abans de dormir en el
nostre “hostel” encara ens espera una sorpresa... ups!
Hsipaw es un pequeño pueblo del norte de Birmania que se encuentra
relativamente cerca de China. Esto se nota ya que la influencia china es
importante. Unos kilómetros más hacia el este, tirando hacia China, ya es zona
prohibida o restringida para los extranjeros, como en muchas partes de
Birmania. Para visitar estas áreas es necesario pedir un permiso o simplemente
no se puede ir.
Hsipaw es un buen lugar para hacer trekking por las montañas y ver
alguna de las minorías étnicas que hay en el país. Hay unas 135 diferentes.
Nosotros esta vez no haremos ninguna caminata y hemos aprovechado los días que
hemos estado aquí para ver el pueblo y sus alrededores. En nuestro
"hostel" hemos tenido la mejor ducha de lo que llevamos de viaje. Con
agua caliente, todo un lujo. Hemos visitado también una fábrica de
"noodles" (los fideos chinos). Es curioso cómo los hacen y los dejan
secar al sol. Hemos tomado algunos buenos batidos en Mr. Shake y hemos visitado
el mercado a las 6h de la mañana para poder ver a la gente que viene a comprar
y vender de los poblados de los alrededores con sus trajes tradicionales. Clica
aquí para las fotos de Hsipaw: Hsipaw
Nos ha gustado bastante este pueblo el cual no viene de paso cuando
viajas por Myanmar y hay que venir expresamente. Nosotros, aparte de para ver
la zona, hemos venido por otra razón: coger el tren ya que nos han dicho que
también es toda una experiencia. No se puede comprar el billete con antelación
y el día que queríamos coger el ferrocarril nos anuncian que, desgraciadamente,
ha descarrilado. Ninguno de los locales está sorprendido, es algo normal.
Preguntamos si al día siguiente lo podemos coger y nos dicen que tal vez. Nada
es seguro aquí en Birmania.
Decidimos arriesgarnos y quedarnos un día más y tenemos suerte, el
tren parece ser que hoy pasará... pero con tres horas de retraso. Bueno, nos
esperaremos. Finalmente llega 3 horas y media más tarde de la hora prevista. La
estación es vieja y las vías a veces no se ven ya que están cubiertas por la
hierba. Hemos comprado un billete de clase superior pero ni clase superior ni
nada. Está sucio y los asientos son incómodos. Nos movemos hacia el vagón donde
viaja la gente autóctona. Mucho mejor. La gente nos saluda, sonríe e intenta
hablar con nosotros. El tren va poco a poco y los vagones se mueven de un lado
a otro de una forma exagerada. En cada estación que paramos hay mucho
movimiento de vendedores que te ofrecen algo para comer a través de la ventana.
Viaja en tren con nosotros aquí: En tren por Birmania
El paisaje no está mal y después de unas cuantas horas llegamos al
punto álgido del trayecto: atravesamos el viaducto de Gokteik. Es un puente de
hierro construido en 1901 por los americanos que hace unos 100 metros de altura
y 670 metros de largo. Se ve viejo pero impresionante. El tren disminuye, aún
más, la velocidad y poco a poco cruzamos de un punto a otro. No se pueden hacer
fotos pero todo el mundo lo hace, al menos, se asoman por la ventana. ¡Espectacular!
Justo minutos después ya se hace de noche. Todavía nos quedan unas cuantas
horas hasta Mandalay, nuestro destino final. Una estación antes, bajamos del
tren e intentamos coger un bus para llegar unas horas antes, ya que el tren es
muy, muy lento. No hay más autobuses pero tenemos suerte, encontramos una
pick-up. Mañana os contaré más porque antes de dormir en nuestro
"hostel" todavía nos espera una sorpresa... ¡ups!
Miki LaBà
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada