 |
| La nostra "habitació" a Mandalay |
Vàrem arribar el primer dia aquí des de Xina però amb les presses no
vàrem veure res, així que hem tornat. Com us deia en l’escrit anterior, vàrem
agafar una pick-up per arribar a Mandalay. Unes dues hores després, i passant
una mica de fred ja que viatjàvem al darrera, érem a la ciutat. Al arribar al
“hostel”, sorpresa, com que era bastant tard ja havien cancel·lat la nostra
reserva i tot estava ocupat. Ens van oferir una habitació alternativa fins al
matí següent. Amb matalassos al terra i rodejats de televisions i ordinadors vàrem
dormir el millor que vam poder en una espècie de despatx. Això sí, amb un
descompte, només faltaria.
Teníem un dia per veure la ciutat i el vàrem aprofitar molt bé. Vàrem
llogar dues motos amb conductor que ens van portar a visitar el més important
de Mandalay. Entre altres coses, una escultura de Buda (sí, una més) però
aquesta era especial ja que estava recoberta amb l’or que els peregrins van
posant dia a dia. La capa d’or fa uns 15 centímetres de grossor. Només es
permeten als homes entrar a la sala per enganxar els papers daurats. Com no, vàrem
veure unes quantes pagodes més amb el seu sostre d’or o daurat. Finalment, els
nostres guies ens van portar a Amarapura per veure a la posta de sol en el pont
de fusta de teca més llarg del món. El pont d'U Bein. Molt maco. Fotos i fotos aquí: Mandalay
 |
| Posta de sol al pont U Bein |
Hem estat fresquets en els dies anteriors però a Mandalay fa calor,
sobretot durant el dia. Com a tota Birmània, a partir de les 20h o 21h de la
nit ja quasi no hi ha gent pel carrer. Hi ha poca llum i els gossos fan acte de
presència. Sopem i anem a dormir. Al dia següent matem el temps fins a la tarda
que és quan surt el nostre bus cap al sud. Ui, m’oblidava, és fàcil orientar-se
i moure’s per aquesta ciutat ja que els noms dels carrers simplement són
números. Per exemple, el nostre “hostel” està en el carrer 26 amb el 89. Sense
complicacions, no?
Més curiositats:
Tant homes com dones no porten pantalons o faldilles sinó que fan
servir el Longi, una espècie de pareo.
Una altra, normalment les dones i nens, i també molts homes, es posen
una espècie de crema a la cara anomenada Thanakha. Es fa servir com a
maquillatge tradicional o com a protector solar.
Els birmans són els que més cebes consumeixen per càpita i Myanmar és
el país on hi ha més elefants domesticats.
Per últim, els números 8 i 9 són els de la bona sort. Jo no els he vist
però es veu que hi ha bitllets amb valor de 90 i 45 (que sumen 9) Kyats. Com
s’aprèn amb el Lonely Planet.
Llegamos el primer día aquí desde China pero con las prisas no vimos
nada, así que hemos vuelto. Como os decía en el escrito anterior, cogimos una
pick-up para llegar a Mandalay. Unas dos horas más tarde, y pasando un poco de
frío ya que viajábamos detrás, estábamos en la ciudad. Al llegar al
"hostel", sorpresa, como era bastante tarde ya habían cancelado
nuestra reserva y todo estaba ocupado. Nos ofrecieron una habitación
alternativa hasta la mañana siguiente. Con colchones en el suelo y rodeados de
televisiones y computadoras dormimos lo mejor que pudimos en una especie de
despacho. Eso sí, con un descuento, faltaría más.
Teníamos un día para ver la ciudad y lo aprovechamos muy bien.
Alquilamos dos motos con conductor que nos llevaron a visitar lo más importante
de Mandalay. Entre otras cosas, una escultura de Buda (sí, una más) pero esta
era especial ya que estaba recubierta con el oro que los peregrinos van
poniendo día a día. La capa de oro hace unos 15 centímetros de grosor. Sólo se
permiten a los hombres entrar en la sala para pegar los papeles dorados. Como
no, vimos unas cuantas pagodas más con su techo de oro o dorado. Finalmente,
nuestros guías nos llevaron a Amarapura para ver la puesta de sol en el puente
de madera de teca más largo del mundo. En puente de U Bein. Muy bonito. Fotos y fotos aquí: Mandalay
Hemos estado fresquitos en los días anteriores pero en Mandalay hace
calor, sobre todo durante el día. Como en toda Birmania, a partir de las 20h o
21h de la noche ya casi no hay gente por la calle. Hay poca luz y los perros
hacen acto de presencia. Cenamos y nos vamos a dormir. Al día siguiente matamos
el tiempo hasta la tarde que es cuando sale nuestro bus hacia el sur. Uy, me
olvidaba, es fácil orientarse y moverse por esta ciudad ya que los nombres de
las calles simplemente son números. Por ejemplo, nuestro "hostel"
está en la calle 26 con el 89. Sin complicaciones, ¿no?
Más curiosidades:
Tanto hombres como mujeres no llevan pantalones o faldas, sino que
usan el Longi, una especie de pareo.
Otra, normalmente las mujeres y niños, y también muchos hombres, se
ponen una especie de crema en la cara llamada Thanakha. Se utiliza como
maquillaje tradicional o como protector solar.
Los birmanos son los que más cebollas consumen per cápita y Myanmar es
el país donde hay más elefantes domesticados.
Por último, los números 8 y 9 son los de la buena suerte. Yo no los he
visto pero se ve que hay billetes con valor de 90 y 45 (que suman 9) Kyats.
Cómo se aprende con el Lonely Planet.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada