Ja al “hostel” organitzem el dia. Res del que volem veure està a la
ciutat. Al contrari, es troba a uns quants quilòmetres de distància. Finalment,
decidim agafar el taxista d’abans perquè ens faci de xofer privat. La veritat
és que el preu que ens ha dit no està mal i com que som tres, encara millor.
La nostra primera parada, després d’una hora i mitja a dins del cotxe,
és el poble de Muta. No hi ha res, a part d’una pagoda la qual es diu que és la
pagoda de fusta més alta i més antiga del món. Realment sí que es veu vella i,
malauradament per això, no podem pujar a cap dels seus pisos. Una visita ràpida
i a dinar una mica de gastronomia xinesa... arròs amb alguna cosa més. Vaja,
crec que ens han estafat en el restaurant amb el preu. És el que té ser turista
i estranger, no?
Després d’uns quants quilòmetres més arribem al punt culminant del dia:
el Xuankong Si o el Monestir Penjant. Una carretera amb altes muntanyes als dos
costats és l’única manera d’arribar aquí en cotxe. Al final, enganxat en un penya-segat,
allà està situat, el Monestir Penjant. Bé, realment no està penjant d’unes
cordes o cables sino que es troba com incrustat a la roca i sí, s’aguanta amb
uns pals, sense tocar terra ferma. La imatge és espectacular i em pregunto a
qui se li ha acudit de construir-lo allà. En aquest cas sí que podem pujar i
ens passegem pels seus passadissos, balcons, escales empinades i, com no,
observem el panorama des d’allà dalt. No us perdeu les fotos.
Ha estat una jornada dura però finalment tornem a estar al “hostel”. La
gent que treballa allà era molt simpàtica però la nostra habitació feia una
mica d’olor a claveguera. Bé, després d’una estona el flaire va desaparèixer o
potser és que ens vàrem acostumar, ups!
Tota la part antiga de Datong ha anat desapareixent o es va substituir
per cases. Ara, tota aquesta part ha estat arrasada per reconstruir-la tal i
com era abans així que, tot és nou i amb l’estil xinès de no sé quina dinastia.
Sembla Port Aventura. Sí amics, això és Xina. Fins i tot estan fent de nou les
muralles que envoltaven la ciutat. Tot nou de trinca. El nostre “hostel” està
en un carrer molt animat d’aquesta nova part de Datong. I clar, està ple de tendes,
restaurants, soroll, música i gent, precisament el que agrada als xinesos. Ens
va costar trobar-lo la primera vegada ja que l’entrada és una tenda de roba per
a nens petits i s’ha de travessar la tenda i pujar al tercer pis. Serà un “hostel”
secret?
El dia s’acaba i nosaltres estem cansats. Una volta pels voltants, un
sopar ràpid en una terrassa i cap a dormir s’ha dit ja que demà també ens espera
un altre dia intens. No sé si dormiré gaire ja que la música del carrer està al
màxim i no té pinta de parar. Uf!, l’escrit s’ha allargat una mica així que, continuarà...
Ya en el "hostel" organizamos el día. Nada de lo que
queremos ver está en la ciudad. Al contrario, se encuentra a unos cuantos
kilómetros de distancia. Finalmente, decidimos coger el taxista de antes para
que nos haga de chófer privado. La verdad es que el precio que nos ha dicho no
está mal y como somos tres, aún mejor.
Nuestra primera parada, tras una hora y media dentro del coche, es el
pueblo de Muta. No hay nada, aparte de una pagoda la cual se dice que es la
pagoda de madera más alta y más antigua del mundo. Realmente sí que se ve vieja
y, desgraciadamente por eso, no podemos subir a ninguno de sus pisos. Una
visita rápida y a comer un poco de gastronomía china... arroz con algo más.
Vaya, creo que nos han estafado en el restaurante con el precio. Es lo que
tiene ser turista y extranjero, ¿no?
Después de unos cuantos kilómetros más llegamos al punto culminante
del día: Xuankong Si o el Monasterio Colgante. Una carretera con altas montañas
a ambos lados es la única manera de llegar aquí en coche. Al final, pegado en
un acantilado, allí está situado, el Monasterio Colgante. Bueno, realmente no
está colgando de unas cuerdas o cables sino que se encuentra como incrustado en
la roca y sí, se aguanta con unos palos, sin tocar tierra firme. La imagen es
espectacular y me pregunto a quién se le ha ocurrido la idea de construirlo
allí. En este caso sí que podemos subir y nos paseamos por sus pasadizos,
balcones, escaleras empinadas y, como no, observamos el panorama desde allá
arriba. No os perdáis las fotos.
Ha sido una jornada dura pero finalmente volvemos a estar en el "hostel".
La gente que trabaja allí era muy simpática pero nuestra habitación tenía un
poco olor a cañerías. Bueno, después de un rato el olor desapareció o quizás es
que nos acostumbramos, ¡ups!
Toda la parte antigua de Datong ha ido desapareciendo o se sustituyó
por casas. Ahora, toda esta parte ha sido arrasada para reconstruirla tal como
era antes así que, todo es nuevo y con el estilo chino de no sé qué dinastía.
Parece Port Aventura. Sí amigos, esto es China. Incluso están haciendo de nuevo
las murallas que rodeaban la ciudad. Todo nuevo. Nuestro "hostel"
está en una calle muy animada de esta nueva parte de Datong. Y claro, está
lleno de tiendas, restaurantes, ruido, música y gente, precisamente lo que
gusta a los chinos. Nos costó encontrarlo la primera vez ya que la entrada es
una tienda de ropa para niños pequeños y hay que cruzar la tienda y subir al
tercer piso. ¿Será un "hostel" secreto?
El día se acaba y nosotros estamos cansados. Una vuelta por los
alrededores, una cena rápida en una terraza y a dormir se ha dicho ya que
mañana también nos espera otro día intenso. No sé si dormiré mucho ya que la
música de la calle está al máximo y no tiene pinta de parar. ¡Uf!, el escrito
se ha alargado un poco así que, continuará...
Miki Chang
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada