Si heu observat, em canvio el nom depenent del país on estic. Aquest
cop m’he posat Miki Raffles en honor a Sir Thomas Stamford Raffles. Aquest
senyor anglès va ser molt important per la ciutat ja que podríem dir que la va
fundar. Abans de la seva arribada a la zona nomes hi havia uns quants pescadors
locals i uns quants xinesos. Una altra curiositat, Singapur és una illa, ciutat
i país al mateix temps.
Un dia abans d’arribar a Singapur va començar el Ramadà a Malàisia.
Durant tot un mes els musulmans no poden menjar ni beure durant les hores de
sol. Imagineu-vos que en algunes parts els restaurants poden estar tancats i no
obren fins a la nit. Depèn de la zona, fins i tot està mal vist que els que no
facin el Ramadà mengin o beguin davant dels que si que ho fan. No crec que això
passi a les zones molt turístiques però per si de cas vaig planejar el viatge
per que aquest període tan important pels musulmans ens afectés el menys
possible. A Singapur, de majoria xinesa, el Ramadà no influeix en res a la vida
diària de les persones. Només als musulmans que el volen seguir. Hem de tornar
a Malàisia i aquest cop amb Ramadà. Ja us diré com va.
Anem al tema central de l’escrit d’avui. El “hostel” estava molt net i
el netegen cada matí a fons però la primera nit, sorpresa, hi havia xinxes als
llits. A la Lailla la van atacar sense compassió i no va poder dormir ni una hora.
A mi no em van fer res però les vaig veure i, la veritat, no eren de les
petites. Al dia següent ens van canviar de dormitori i van netejar i
desinfectar l’habitació amb cura i a fons. A la segona nit no va haver cap
problema. Des del meu punt de vista això és inevitable ja que per molt net que
estigui un lloc sempre pot haver un “motxiller” que les porti a sobre. Qui sap,
potser vàrem ser nosaltres? No, ja estaven allà. Sigui com sigui, espero que no
s’hagin introduït a les nostres motxilles o roba. No m’agradaria tenir que fumigar
la meva casa de Beijing.
A part d’aquesta petita mala experiència, tot ha anat genial a
Singapur. Hem tingut sol, hem visitat “Little India”, “Chinatown”, el districte
colonial, els molls (ara transformats en zona d’oci i d’oficines), hem vist per
on passa el Gran Premi de Formula 1 de Singapur (eh Dani!) i fins i tot hem
entrat a un museu. Això sí, la part més espectacular és la de Marina Bay, una
nova part de la ciutat i on sens dubte destaca l’edifici de “Marina Bay Sands”.
Es tracta d’un hotel amb casino on tres edificis aguanten un últim pis enorme (crec
que és el pis 56) on podem trobar, entre altres coses, una piscina gegant, un
restaurant i un mirador. Clar, vàrem pujar sense pensar-ho fins al bar del
mirador per beure una cervesa bastant cara i gaudir de la vista de Singapur de
nit. Espectacular! (mireu les fotos). Haig de dir que el nostre objectiu era
banyar-se a la piscina però no vàrem trobar la forma ja que només és pels
clients. Qui sap en un futur...
Era la meva segona vegada aquí i m’ha agradat tant com el primer cop. Han
estat tres dies i dos nits intensos i cars (si més no quan ho compares amb Xina
o Malàisia). Hi ha una cosa que no hem fet per aquest motiu econòmic: anar de
festa, jeje. Ara és hora de seguir el viatge i anar a la nostra última parada:
Melaka. Anem a agafar el bus. Fins després.
Si habéis observado, me cambio el nombre dependiendo del país donde
estoy. Esta vez me he puesto Miki Raffles en honor a Sir Thomas Stamford
Raffles. Este señor inglés fue muy importante para la ciudad ya que podríamos
decir que la fundó. Antes de su llegada a la zona sólo había unos cuantos
pescadores locales y unos cuantos chinos. Otra curiosidad, Singapur es una
isla, ciudad y país al mismo tiempo.
Un día antes de llegar a Singapur comenzó el Ramadán en Malasia.
Durante todo un mes los musulmanes no pueden comer ni beber durante las horas
de sol. Imaginaos que en algunas partes los restaurantes pueden estar cerrados
y no abren hasta la noche. Depende de la zona, incluso está mal visto que los
que no hagan el Ramadán coman o beban delante de los que si lo hacen. No creo
que esto ocurra en las zonas muy turísticas pero por si acaso planeé el viaje
para que este periodo tan importante para los musulmanes nos afectara lo menos
posible. En Singapur, de mayoría china, el Ramadán no influye en nada en la
vida diaria de las personas. Sólo a los musulmanes que lo quieren seguir.
Tenemos que volver a Malasia y esta vez con Ramadán. Ya os diré como va.
Vamos al tema central del escrito de hoy. El "hostel" estaba
muy limpio y lo limpian cada mañana a fondo pero la primera noche, sorpresa, había
chinches en las camas. A Lailla la atacaron sin compasión y no pudo dormir ni
una hora. A mí no me hicieron nada pero las vi y, la verdad, no eran de las
pequeñas. Al día siguiente nos cambiaron de dormitorio y limpiaron y
desinfectaron la habitación con cuidado y a fondo. En la segunda noche no hubo
problemas. Desde mi punto de vista esto es inevitable ya que por muy limpio que
esté un lugar siempre puede haber un "mochilero" que las lleve
consigo. Quién sabe, ¿quizás fuimos nosotros? No, ya estaban allí. Sea como
sea, espero que no se hayan introducido en nuestras mochilas o ropa. No me
gustaría tener que fumigar mi casa de Beijing.
Aparte de esta pequeña mala experiencia, todo ha ido genial en
Singapur. Hemos tenido sol, hemos visitado "Little India",
"Chinatown", el distrito colonial, los muelles (ahora transformados
en zona de ocio y de oficinas), hemos visto por donde pasa el Gran Premio de
Formula 1 de Singapur (eh Dani!) e incluso hemos entrado en un museo. Eso sí,
la parte más espectacular es la de Marina Bay, una nueva parte de la ciudad y
donde sin duda destaca el edificio de "Marina Bay Sands". Se trata de
un hotel con casino donde tres edificios aguantan un último piso enorme (creo
que es el piso 56) donde podemos encontrar, entre otras cosas, una piscina
gigante, un restaurante y un mirador. Claro, subimos sin pensarlo hasta el bar
del mirador para beber una cerveza bastante cara y disfrutar de la vista de
Singapur de noche. ¡Espectacular! (Ver las fotos). Debo decir que nuestro
objetivo era bañarse en la piscina pero no encontramos la forma ya que sólo es
para los clientes. Quién sabe en un futuro...
Era mi segunda vez en esta ciudad y me ha gustado tanto como la primera.
Han sido tres días y dos noches intensos y caros (al menos cuando lo comparas
con China o Malasia). Hay algo que no hemos hecho por este motivo económico: ir
de fiesta, jeje. Ahora es hora de seguir el viaje e ir a nuestra última parada:
Melaka. Vamos a coger el bus. Hasta luego.
Miki Raffles
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada