Espectacular Bagan |
Només baixar del vaixell, uns quants birmans s’acosten a nosaltres per
oferir-nos el transport cap el nostre allotjament. Podem escollir entre un
taxi, una pick-up (un cotxe/ furgoneta on la gent va asseguda a la cubeta del
darrera), un trishaw (bicicleta amb una espècie de sidecar per a dos passatgers)
o un carro tirat per un cavall. Ens decidim per aquesta última opció que ens porta
a un “hostel” que ens ha recomanat un altre “motxillero”. Encara que no havíem
reservat, hem tingut sort i hi ha habitació per nosaltres.
Ens prenem la resta del dia amb tranquil·litat i visitem el poble. Al
dia següent, intentem, sense èxit, trobar un transport públic per anar al mont
Popa. Es tracta d’un temple budista que es troba en el punt més alt d’una
muntanya. Com que no trobem res, optem pel pla B i anem a veure el que realment
tothom ve a veure aquí: temples i pagodes. Ja ho sé, a Myanmar és fàcil
veure-ho per tot arreu però a Bagan és diferent ja que n’hi ha moltíssims.
Aquesta ciutat va ser fa molts anys capital de d’imperi Birmà i ara és la
destinació estrella turística si vens a visitar aquest increïble país. Es tracta
d’una gran extensió amb pagodes i temples per tot arreu. Hi ha centenars,
potser milers. Diferents mides i colors. Nosaltres vàrem optar per visitar-les
amb bicicleta sota el sol abrasador. Bé, només unes quantes ja que en un dia és
impossible veure-les totes. Només has de pujar a una de les pagodes més altes i
fer una volta de 360 graus per admirar aquest únic espectacle. El punt més
àlgid va ser aquestes construccions religioses amb la posta de sol. Un moment
màgic... amb molts turistes fent fotos, ups! Jo també vaig fer unes quantes: Bagan i el Mont Popa
Al dia següent, una pick-up ens va portar a nosaltres i a dues noies
birmanes al mont Popa, un lloc important de pelegrinatge. Un cop allà, vàrem
pujar els 777 escalons fins al temple sota l’atenta mirada dels monos que observàvem
si portàvem menjar. En el nostre ascens, uns voluntaris netejaven la caca dels
primats de les escales i els espantaven amb un tiraxines a canvi d’una donació.
Haig de confessar que el temple des de lluny, a sobre del mont, és
espectacular. Però un cop a dalt, és un temple més. Tot i així, el trajecte
d’una hora i mitja fins arribar a aquí ja val la pena, més si viatges al
darrera de la pick-up. Una de les dones que venia amb nosaltres anava tirant
diners als nens que estaven al costat de la carretera. No em cansaré de dir-ho,
què bona gent són aquests birmans!
Ens quedem tres nits aquí, a Bagan, i ja ens preparem per a la nostra
pròxima destinació. Els mosquits ja han fet acte de presència i, a més, fa uns
dies que tinc diarrea (ho sento, s’ha d’explicar tot) però no mal d’estómac ni
urgència per anar al lavabo, menys mal. És curiós ja que quan es viatja per
aquests països les conversacions entre “motxillers” sobre l’estat estomacal són
bastant normals, je. Bé, vaig a menjar una mica d’arròs i demà estaré millor.
Sólo bajar del barco, unos birmanos se acercan a nosotros para
ofrecernos el transporte hacia nuestro alojamiento. Podemos escoger entre un
taxi, una pick-up (un coche / furgoneta donde la gente va sentada en la cubeta
trasera), un trishaw (bicicleta con una especie de sidecar para dos pasajeros)
o un carro tirado por un caballo. Nos decidimos por esta última opción que nos
lleva a un "hostel" que nos ha recomendado otro "mochilero".
Aunque no habíamos reservado, hemos tenido suerte y hay habitación para nosotros.
Nos tomamos el resto del día con tranquilidad y visitamos el pueblo.
Al día siguiente, intentamos, sin éxito, encontrar un transporte público para
ir al monte Popa. Se trata de un templo budista que se encuentra en el punto
más alto de una montaña. Como no encontramos nada, optamos por el plan B y
vamos a ver lo que realmente todo el mundo viene a ver aquí: templos y pagodas.
Ya lo sé, en Myanmar es fácil verlos por todas partes pero en Bagan es
diferente ya que hay muchísimos. Esta ciudad fue hace muchos años capital del
imperio Birmano y ahora es el destino estrella turístico si vienes a visitar
este increíble país. Se trata de una gran extensión con pagodas y templos por
todas partes. Hay cientos, quizás miles. Diferentes tamaños y colores. Nosotros
optamos por visitarlas en bicicleta bajo el sol abrasador. Bueno, solo unas
cuantas ya que en un día es imposible verlas todas. Sólo tienes que subir a una
de las pagodas más altas y dar una vuelta de 360 grados para admirar este
único espectáculo. El punto más álgido fue estas construcciones religiosas con
la puesta de sol. Un momento mágico... con muchos turistas haciendo fotos, ¡ups!
Yo también hice unas cuantas: Bagan y el Monte Popa
Al día siguiente, una pick-up nos llevó a nosotros y a dos chicas
birmanas al monte Popa, un lugar importante de peregrinación. Una vez allí,
subimos los 777 escalones hasta el templo bajo la atenta mirada de los monos que
observaban si llevábamos comida. En nuestro ascenso, unos voluntarios limpiaban
la caca de los primates de las escaleras y los asustaban con un tirachinas a
cambio de una donación. Debo confesar que el templo desde lejos, encima del
monte, es espectacular. Pero una vez arriba, es un templo más. Sin embargo, el
trayecto de una hora y media hasta llegar a aquí ya merece la pena, más si
viajas detrás de la pick-up. Una de las mujeres que venía con nosotros iba
tirando dinero a los niños que estaban junto a la carretera. No me cansaré de
decirlo, ¡qué buena gente son estos birmanos!
Nos quedamos tres noches aquí, en Bagan, y ya nos preparamos para
nuestro próximo destino. Los mosquitos ya han hecho acto de presencia y,
además, hace unos días que tengo diarrea (lo siento, se debe explicar todo)
pero no dolor de estómago ni urgencia para ir al baño, menos mal. Es curioso ya
que cuando se viaja por estos países las conversaciones entre
"mochileros" sobre el estado estomacal son bastante normales, je.
Bueno, voy a comer un poco de arroz y mañana estaré mejor.
Miki Labà
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada